A vegades és molt fàcil dir-ho i més difícil fer-ho però em queden dos mesos per acabar la carrera i haig de fer un canvi d'actitud, pensament o què se jo, però ja!
No se per què vaig deixar la UdG, ni se per què em fa tant de pànic l'assignatura d'Adquisició de Llengües Estrangeres, sant tornem-hi!, la por al ridícul, a la responsabilitat... vés a saber!, el cas és que no haig de tenir excuses per no fer el que pugui per acabar-la aquest any.
Dos mesos i aleshores sí que podré dir que sóc una mestreta. Sí, ja ho sé, aquells qui em coneixeu ja dieu que ho sóc ara, avui i fa temps.
En fi, que he dcidit presentar-vos les meves diferents personalitats (diguem-ho així) i explicar-vos que mestreta balla dansa del ventre (li encanta), comparteix un blog de cuina amb la seva parella (no li agrada tant, jejejej) i quan té ganes d'escriure sobre altres coses ho fa en silenci.
Hi ha coses que estan canviant. Igual és que començo a veure el final d'aquesta carrera que tant m'ha costat i necessito saber qui sóc (o estimar-me tal com sóc) abans de mirar als ulls els meus futurs alumnes.
26 d’abril del 2008
18 d’abril del 2008
Va de titelles
He menjat tanta xocolata mentre feia la titella que ara sóc incapaç de sentar-me a taula i dinar, tot i que ja és un quart de tres i tinc al tupper unes costelletes amb coliflor que... mmmmmmmmmmm!!!!!! Però bé, mentre faig temps a veure si es passa l'efecte de l'atac golafre que he tingut, penjo les fotos de la meva nova obra d'art de Plàstica.
Això que veieu aquí és un sobre manipulat. És a dir, l'altre dia, a classe, vam agafar un sobre, hi vam posar una mà a dins i amb l'altra el vam anar plegant d'aquí, d'allà, vam anar fent els talls que vam voler... en fi, més o menys qualsevol cosa fins que la nostra ment pogués veure alguna forma (sovint solen ser animals). Em va costar gairebé una hora però al final vaig veure un elefant!!
Un cop l'hem reforçat per dins amb cartolina, ja que el paper es faria malbé de seguida i no tindriem titella per gaire temps si no ho fessim, l'hem de decorar perquè realment prengui la forma d'allò meravellós en què s'ha convertit el nostre sobre (jejeejj). Jo he utilitzat el paper aquest que és com escuma, però també podria haver fet servir igualment cartolina o, en el cas que el sobre fos de color no caldria res més a banda d'enganxar-hi els elements més externs
com els ulls. O sigui, una noia de classe que va fer un ànec, com que el sobre ja era groc, només hi va haver d'afegir els ulls i el bec. Mmmmm.... m'enteneu? Espero que si, perquè dubto que sàpiga escriure-ho millor. De tota manera, aquesta tarda intentaré fer fotos del que hagi fet la resta de companys i així tindreu més exemples. Com veieu el meu elefant comença a tenir forma. Ara només falten els ulls, la trompa i... uns pèls!, que el faran simpàtic!
Aquesta tarda farem una mini representació (no més de 5 min.) en grup davant la classe. Hem pensat aquesta història (que crec que ja està escrita): Un cocodril fa veure que li fa mal la panxa i es va menjant els animals que s'apropen a preguntar què li passa. L'elefant ho veu, li fa pessigolles amb la trompa, i amb l'estornut surten de la panxa tots els animals que s'havia menjat.
Realment, aquesta carrera és vocacional...
Això que veieu aquí és un sobre manipulat. És a dir, l'altre dia, a classe, vam agafar un sobre, hi vam posar una mà a dins i amb l'altra el vam anar plegant d'aquí, d'allà, vam anar fent els talls que vam voler... en fi, més o menys qualsevol cosa fins que la nostra ment pogués veure alguna forma (sovint solen ser animals). Em va costar gairebé una hora però al final vaig veure un elefant!!Un cop l'hem reforçat per dins amb cartolina, ja que el paper es faria malbé de seguida i no tindriem titella per gaire temps si no ho fessim, l'hem de decorar perquè realment prengui la forma d'allò meravellós en què s'ha convertit el nostre sobre (jejeejj). Jo he utilitzat el paper aquest que és com escuma, però també podria haver fet servir igualment cartolina o, en el cas que el sobre fos de color no caldria res més a banda d'enganxar-hi els elements més externs
com els ulls. O sigui, una noia de classe que va fer un ànec, com que el sobre ja era groc, només hi va haver d'afegir els ulls i el bec. Mmmmm.... m'enteneu? Espero que si, perquè dubto que sàpiga escriure-ho millor. De tota manera, aquesta tarda intentaré fer fotos del que hagi fet la resta de companys i així tindreu més exemples. Com veieu el meu elefant comença a tenir forma. Ara només falten els ulls, la trompa i... uns pèls!, que el faran simpàtic!Aquesta tarda farem una mini representació (no més de 5 min.) en grup davant la classe. Hem pensat aquesta història (que crec que ja està escrita): Un cocodril fa veure que li fa mal la panxa i es va menjant els animals que s'apropen a preguntar què li passa. L'elefant ho veu, li fa pessigolles amb la trompa, i amb l'estornut surten de la panxa tots els animals que s'havia menjat.
Realment, aquesta carrera és vocacional... [Actualització 6 de Maig] Aquí us deixo les fotos d'algunes titelles de companys de classe:
8 d’abril del 2008
Com fer una careta
La mestra amb qui vaig fer el Pràcticum II m'ha dit que m'he tornat una integrista de l'anglès quan li he comentat que quan no trobo l'aplicació per l'aula d'anglès a les activitats que fem a Plàstica, aleshores no m'agraden. Jejeje.
Extrems a banda, m'ho estic passant molt bé fent aquesta careta. A més m'imagino fent-la amb els meus fills (quan en tingui) i la imatge que veig m'agrada. D'altra banda, igual és perquè jo mateixa sóc molt tímida, veig que pot ser útil, com ens va dir la professora, per aquells alumnes més tímids a l'hora de parlar a classe. És fantàstic, te la poses i ja no ets en Xavi ni l'Aina, ets algú diferent i pots explicar-me el que vulguis. O me la poso jo i aleshores no t'estàs dirigint a la mestra que tanta vergonya et fa, sino que estàs parlant amb aquell pirata, princesa, o el que sigui.
La manera de fer-la és molt senzilla. Necessitem:
_La foto d'alguna cara retallada d'una revista
_Un cartró finet (com per exemple el de la caixa d'unes sabates o el de les pizzes que demanem a domicili)
_Material per decorar la careta
_Tisores i pega
Procediment:
En aquesta foto veieu el resultat de la meva careta. He utilitzat llana per fer-li els cabells i cintes per agafar-los. També hi he posat unes tires de cinta fent d'arracades. Altres idees són posar-hi un mocador al cap, una diadema, una flor, un barret, una cistella de fruita al cap feta amb cartolina...
Us agrada?
Extrems a banda, m'ho estic passant molt bé fent aquesta careta. A més m'imagino fent-la amb els meus fills (quan en tingui) i la imatge que veig m'agrada. D'altra banda, igual és perquè jo mateixa sóc molt tímida, veig que pot ser útil, com ens va dir la professora, per aquells alumnes més tímids a l'hora de parlar a classe. És fantàstic, te la poses i ja no ets en Xavi ni l'Aina, ets algú diferent i pots explicar-me el que vulguis. O me la poso jo i aleshores no t'estàs dirigint a la mestra que tanta vergonya et fa, sino que estàs parlant amb aquell pirata, princesa, o el que sigui.
La manera de fer-la és molt senzilla. Necessitem:
_La foto d'alguna cara retallada d'una revista
_Un cartró finet (com per exemple el de la caixa d'unes sabates o el de les pizzes que demanem a domicili)
_Material per decorar la careta
_Tisores i pega
Procediment:
- Retallem la cara de la revista.
- Fem un forat als ulls, el nas i la boca.
- Posem la cara sobre el cartró, retallem la silueta i fem els mateixos forats del nas, ulls i boca.
- Mullem el cartró i el deixem secar amb una mica de forma corvada perquè se'ns adapti a la nostra cara.
- Un cop sec hi podrem enganxar la cara retallada, fent coincidir els forats.
- Ara ja la podem decorar com volguem.
En aquesta foto veieu el resultat de la meva careta. He utilitzat llana per fer-li els cabells i cintes per agafar-los. També hi he posat unes tires de cinta fent d'arracades. Altres idees són posar-hi un mocador al cap, una diadema, una flor, un barret, una cistella de fruita al cap feta amb cartolina...Us agrada?
3 d’abril del 2008
No anem bé...
Ara mateix hauria d'estar a la facultat. Tothom ha fet campana alguna vegada i jo n'he fet unes quantes així que aquest no és el problema. El problema és que m'he aixecat del llit tan tard que em fa vergonya escriure l'hora. Últimament no m'aixeco molt d'hora que diguéssim però avui he fet rècord...
Aquests dies, cada dia, m'enfado amb mi mateixa, em repeteixo que no vaig bé, que hauria de treballar, que és l'últim semestre de la carrera, que ja acabo, que és un últim esforç el que haig de fer... I què? És igual, m'emprenyo cada dia i sovint acabo plorant però a l'endemà torno a fer el mateix.
Un dia em dic que estic així perquè tinc les hormones tontes (coses de dones), però quan les hormones tornen a lloc em dic que és la primavera o si no sempre trobo una excusa.
Hi ha alguna cosa que se m'escapa, que no puc controlar, que està fora de mi... Potser això m'ho dic perquè és més fàcil culpar a qualsevol cosa que no siguis tu però si el semestre em va malament serà només culpa meva, no em podré amagar. És horrible aquesta sensació de veure que no estàs fent bé les coses i ser incapaç de solucionar-ho.
Quines setmanetes!
Aquests dies, cada dia, m'enfado amb mi mateixa, em repeteixo que no vaig bé, que hauria de treballar, que és l'últim semestre de la carrera, que ja acabo, que és un últim esforç el que haig de fer... I què? És igual, m'emprenyo cada dia i sovint acabo plorant però a l'endemà torno a fer el mateix.
Un dia em dic que estic així perquè tinc les hormones tontes (coses de dones), però quan les hormones tornen a lloc em dic que és la primavera o si no sempre trobo una excusa.
Hi ha alguna cosa que se m'escapa, que no puc controlar, que està fora de mi... Potser això m'ho dic perquè és més fàcil culpar a qualsevol cosa que no siguis tu però si el semestre em va malament serà només culpa meva, no em podré amagar. És horrible aquesta sensació de veure que no estàs fent bé les coses i ser incapaç de solucionar-ho.
Quines setmanetes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)