4 de maig de 2008

Els meus nens

Són l'E i la C, tenen 12 anys, els dos estan tornant a fer sisè de Primària (per raons diferents), els faig classes de reforç (per separat) i, en moltes coses, són com la nit i el dia.

Abans de l'hora de classe de l'E faig un sospir, truco a la porta i em pregunto quants minuts podrem aprofitar. No li agrada gens estuidar i sobretot es tanca en banda quan no entèn alguna cosa. Però el més fort és que es creua de tal manera que ni m'escolta quan intento explicar-li. Està en aquell moment en que la vida és un fàstic i els mestres li tenen mania. No se com fer-li entendre que ha de posar una mica de la seva part i que la seva actitud (de contestar als mestres, mentir amb els deures i etc.) no ajudarà gaire a que les notes vagin una mica millor. Em sap greu perquè és un nen molt llest però res, el que no l'interessa, no l'interessa i punt. A vegades l'escolto quan em parla i em sembla curiós com se sent de gran, com creu que es pot menjar el món, les ganes que té que li deixin més llibertat... i al cap d'un moment deixa de fer-me cas perquè està fent una lluita amb Son Goku...

La C té una actitud diferent amb mi. Ara que hi ha més confiança també es queixa i em diu que no te ganes de fer això o allò, que està cansada, però no ha acabat de dir la frase que ja està treballant. Aquests dies m'ho estic passant molt bé perquè resulta que li agrada un noi. Bé, de fet són novios i és un secret (només ho se jo així que no ho dieu a ningú!). No fa altra cosa que parlar-me d'això, que no es poden veure sense que vingui algun amic dels dos, que si la seva mare ho sabés, que si avui m'ha agafat l'agenda i m'ha dibuixat un cor... És fantàstica! Part de la meva feina és ajudar-la a que s'expressi millor en català així que ja em va bé el tema perquè us asseguro que xerra! Ella contenta i jo també.

Estic molt contenta de fer-los classe. Jo també aprenc d'ells i és fantàstic veure com avancen poc a poc. El dia que l'E va portar l'examen de Coneixement del Medi Social i havia tret un 8 quasi em poso a plorar!!! No havia tret una nota tan alta fins aleshores, de fet n'havia suspès la majoria, i veure la seva cara de felicitat quan me l'ensenyava... Igual que quan la C, a ella que no li agrada llegir gens, em va dir que s'havia comprat un llibre. Mare meva! Se n'havia comprat un, què fort!! Quina feina més complicada he anat a triar però què bonica...