9 d’octubre de 2008

Jo penso que ells pensen que jo...

I així és la meva vida. Imaginant que els altres pensen que jo penso que ells pensen. Això a què ve ara? Doncs que estic a casa pensant que hauria d'estar a la reunió de pares de l'escola.

Ho sento, sóc tan tímida i m'agraden tan poc aquestes coses que he marxat cap a casa. Odio ser novata en absolutament tot però abans que preguntar res he deixat que passessin els dies sense preguntar a ningú. He decidit que si volien que hi fos ja m'ho haguéssin dit. Coi, tia, sempre igual! De fet, m'ha anat bé el comentari d'una companya que m'ha dit que, al cap i a la fi, només es parla de temes de tutoria.

I ara aquí em teniu: sense saber si em sap greu per mi mateixa (la veritat és que millor oportunitat per conèixer les famílies de les meves criatures no la tindré) o perquè la resta de mestres pensaran que hi hauria de ser o vés a saber què.

Aixx! Què feliç seré quan deixi de complicar-me l'existència...

1 comentari:

ÀnimaAlada ha dit...

Si la teva presència hagués estat obligatòria, t'ho haguessin dit. No et capfiquis tant. ;)