26 d’abril de 2009

Tenia tot un any

I ara només tinc dos mesos.

De què em queixo? Doncs no ho sé, del de sempre, m’imagino.

Quan vaig començar a treballar, vaig veure que la mitja jornada i l’horari que m’havia quedat a l’escola em deixaria molt de temps per preparar-me les oposicions. Què bé! Sí però, te les has preparat tu? Doncs jo tampoc.

I ara què haig de fer? Plorar? Doncs no en tinc ganes. Tampoc tinc ganes d’enganyar-me a mi mateixa i dir-me que aquest primer any ha estat dur, que és mol complicat començar, que tenia moltes coses al cap...

Sí, sí, tot el que tu vulguis. Però tenia tot un any i ara només tinc dos mesos.

3 comentaris:

USD ha dit...

aprofita'ls al màxim

Ninu ha dit...

Eiiiiii, superwoman!
Benvinguda al món dels simples mortals, que tenen moments de debilitat, s'atabalen pel munt de coses que porta el dia a dia; i que a vegades deixa passar el temps...

Com no ens havíem de casar i viure junts la vida????

Mestreta ha dit...

USD, això és el que hauré de fer!
Gràcies per la visita i el comentari. Tens les portes obertes de casa meva, des de dins o des de fora, com més t'agradi ;-)

Ai, ninu...Si és que en el fons som iguals... Timu!