10 de desembre de 2009

Ser o estar...

Què li passa a les teves sabates que ESTAN verdes?-pregunta la N de P4.

És que ella (i també les sabates) és així... :-)

3 comentaris:

XeXu ha dit...

A veure si s'ha tornat daltònica de cop, o ho ha deixat de ser, ja que posa èmfasi amb que les sabates estan verdes dient 'què els passa a les sabates...?'

zel ha dit...

A veure, Mestrassa, he llegit els posts l'un darrera l'altre, que aquest curs/any estic d'un "tonto" que ni jo m'aguanto...però saps? Tot el que vius és normal, sense que ho sigui, vull dir, la mainada és així? no! es comporten així perquè ni déu els fot puto cas, vull dir cas de veritat, si, se'ls miren, sí, els oompren savabtes de colors i hellos kitty i merdes semblnats, però no estan junts, ni es senten junts ni acompanyats ni res de res....llavors, si acceptes un petit consell, tria, tria del lllibre o de les cançons o del temari el que creguis que els pot motivar, però no des de tu, sino des d'ells mateixos...mira, queda lleig dir-ho, però vaig començar volent arreglar un poema de Nadal, i el vaig acabar escrivint jo...avui l'he penjat al blog, saps? jo el trobava així com carrincló, doncs ells, saps, s'han emocionat, alguns, és clar, però el darrer comentari ha sigut el d'una nena que m'ha dit "em fa pensar que no ens hem de rendir!!!!" Òstia, m'he emocionat molt i molt!

I és que els nens saben quan fas el que et surt del cor, i també quan fas per obligació...


Buffffffff rotllo! Però desitjaria ajudar-te...Un petonàs!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog
salutacions des de Reus