21 de gener de 2008

Què fem amb els que avancen?

Es parla molt del fracàs escolar i jo tinc una pregunta: què fem amb els que avancen? Tot el que ajudi a la integració dels nouvinguts, a la millora d'aquells que tenen més dificultat en l'aprenentatge, em sembla molt benvingut. Però durant les pràctiques que he fet a la carrera (i les primeres ja fa uns anys que les vaig fer) he vist que moltes vegades es "deixa de banda" a aquells que ja segueixen el rtime de la classe per si sols. Bé, els que van més enllà d'aquest ritme, vull dir. Moltes vegades els alumnes pregunten "ja estic, i ara què faig?" Quan la resposta és per un alumne que té la dificultat que sigui sempre hi ha un full preparat, una idea o una solució perquè continui treballant. Però quan es tracta d'algú que fa la feina bé i ràpid, perquè ho enten millor, perquè li agrada o pel que sigui, la resposta és "repassa el títol amb colors", "ja està repassat", "no, no veus que et queda aqusta minipunteta blanca?".

Amb això no vull criticar a cap docent, ni molt menys. Encara no se quina sol·lució tindria jo per aquests casos. Només és una pregunta que em faig com a futura mestra. No ha de ser gens fàcil portar una classe d'un mínim de 25 alumnes (per tant, d'un mínim de 20 nivells diferents). Simplement em pregunto per què hi ha tant material de suport a les escoles per uns i tan poc pels altres? Les escoles d'acollida seràn una bona sol·lució? No ho sé, ho pensaré...