3 d’abril de 2008

No anem bé...

Ara mateix hauria d'estar a la facultat. Tothom ha fet campana alguna vegada i jo n'he fet unes quantes així que aquest no és el problema. El problema és que m'he aixecat del llit tan tard que em fa vergonya escriure l'hora. Últimament no m'aixeco molt d'hora que diguéssim però avui he fet rècord...

Aquests dies, cada dia, m'enfado amb mi mateixa, em repeteixo que no vaig bé, que hauria de treballar, que és l'últim semestre de la carrera, que ja acabo, que és un últim esforç el que haig de fer... I què? És igual, m'emprenyo cada dia i sovint acabo plorant però a l'endemà torno a fer el mateix.

Un dia em dic que estic així perquè tinc les hormones tontes (coses de dones), però quan les hormones tornen a lloc em dic que és la primavera o si no sempre trobo una excusa.

Hi ha alguna cosa que se m'escapa, que no puc controlar, que està fora de mi... Potser això m'ho dic perquè és més fàcil culpar a qualsevol cosa que no siguis tu però si el semestre em va malament serà només culpa meva, no em podré amagar. És horrible aquesta sensació de veure que no estàs fent bé les coses i ser incapaç de solucionar-ho.

Quines setmanetes!