Doncs si, com ja sabeu, no avanço en la meva lluita contra les meves pors. Avui no paro d'entrar a internet a veure si ja estàn penjades les notes per confirmar que vaig suspendre l'examen. Hi ha qui diu que sóc massa pessimista però jo penso que m'estimo més ser així. Si resulta que he aprovat, millor, ni us dic la festa que faré. Però... No. Jo no sé ser optimista. Penso que així m'estalvio patacades.
Total, que avui m'han trucat per dir-me que si m'interessa puc enviar el meu currículum a una escola per començar a treballar al setembre. Ai, ui, eh?, com, no, no ho sé, m'ho penso, m'agafes desprevinguda, ups, glups,... Ni he enviat el currículum, ni he parlat amb la directora, ni tan sols sé si tinc cap possibilitat de treballar-hi però les gotes de suor mentre parlava per telèfon em corrien pel pit com si hagués fet una marató. Suposant que hagi aprovat necessito alguna excusa que m'impedeixi començar a treballar ja. Allò típic de "no, no va ser culpa meva, és que no va poder ser", la culpa pels altres.
És evident que tinc una por que em moro!!! No hi ha cap altre explicació. I ja està bé tenir por, però no pànic. Un pànic que m'atura, que em frena... En fi, que a veure què passa amb les notes i a veure si envio el currículum. Vosaltres penseu que es pot anar així per la vida????
2 comentaris:
com diu l'acudit s'ha de saber distingir la por del pànic... por és la primera vegada que falla el segon i pànic la segona vegada que falla el primer.
Gràcies per la visita i el comentari i molta sort.
Benvolguda Mestreta:
Si realment té vocació docent, aprofiti aquest moment en què els inútils del departament d'educació busquen desesperadament gent acabada de sortir de la carrera (llegeixi's "mestres"). Gent que encara té ganes de canviar el món mitjançant l'educació tan xupiprogre que tenim en aquest país, a la que és fàcil entabanar complicant cada cop més les condicions laborals de desplaçaments i interinatge.
Vostè encara hi és a temps.
Publica un comentari a l'entrada