Acabo d'arribar a casa després d'haver sopat fora i fer un cubateta. Són dos quarts de tres passats i he mirat el correu per mirar. Després de tants dies i després d'haver-lo mirat per última vegada avui a les 20h no m'esperava que hi hagués res. Però sí. Hi havia, per fi, les lletres, les paraules, les frases, que em deien que ja està, que ho he aconseguit, i que la carrera que m'ha costat tants anys ja és meva. Ja sóc mestra!!! Sento tantes coses que no sé què escriure. Només volia compartir la felicitat que sento en aquests moments. Ara vaig al llit, no a dormir perquè sé que no podré, però sí a pensar en... En què? Ara mateix sóc un garbuix de sentiments, les llàgrimes em corren galta avall, penso en totes les coses que vull fer... Sóc tan feliç!
2 comentaris:
La meua més sincera enhorabona!! D’haver tingut resolt el problema de la connexió hagués entrat abans a dir-t’ho. Ja ets de l’ofici. Una col•lega. Llegint el que he llegit fins ara he de dir que el món sencer pot alegrar-se’n de que una persona com tu tinga la responsabilitat de vetllar pel futur i millorar-lo. Benvinguda!!
És molt bonic això que em dius. Moltíssimes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada