9 de juliol del 2008

No se m'acut el títol...

Estic a punt d'anar a casa d'un nen que crec que no té gens de ganes que hi vagi. Això fa que em costi anar-hi a mi també, la veritat, sempre és millor quan les dues parts posen quelcom de la seva banda. Avui, a més, estic histèrica perquè hi ha 12 crèdits que falten al meu expedient i la professora no dóna senyals de vida. Des que vaig entregar el treball he estat més o menys nerviosa però ara una mica més i dono un cop de puny a l'ordinador quan he vist que encara no hi havia cap resultat.

I m'haig d'estar tota la tarda fora de casa. I ens hem d'aguantar mutuament. I jo només vull tancar els ulls aquesta tarda. I vull deixar d'estar nerviosa. I vull que se'n vagi aquest nus que tinc a l'estòmac. I vull que surti la nota. I vull... I vull aprovar. Vull ser mestra.

Quin títol haig de posar-li a això que sento?