Ja està. Ara sí que ja no hi ha res més a fer. Acabo d'enviar el meu últim treball i només em queda esperar. Sóc com un nen que, al cotxe, no para de preguntar "ja arribem?, hem arribat ja?, falta molt?". Veig que em connectaré cada cinc minuts per veure si han penjat les notes. Quan esperes però saps què vindrà ho fas amb certa resignació. Quan esperes i no saps si allò que tant desitges es complirà o no... això és
DESESPERACIÓ!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada