Anit vaig omplir alguna casella sense saber ben bé què em demanaven. Podia haver esperat fins avui i preguntar alguns dubtes a algú. A qui? No ho sé, ja comencem amb les coses que no t'ensenyen a la carrera. Però, tu! Que tinc 28 anys, ja no sóc ni tan indefensa ni tan nena. A més, realment tenia més falera per acabar amb tot que no pas nervis per si m'equivocava en alguna dada que després no pogués canviar. Com una nena petita quan li fan el seu primer regal. Igual. I què voleu que us digui? Tinc ganes de fer vacances de veritat. Però de veritat de veritat. Fa massa temps que sempre tinc el cap embolicat en alguna història. I si volgués ara també podria fer-me embolics (i grans!) amb els pensaments que em corren per aquest caparró meu: esperar fins setembre, i si no he entregat tots els papers necessaris, m'haurà entés aquella dona quan li preguntava que..., com es comença a una escola?, haig de practicar més el meu anglés, i si t'has equivocat en triar aquelles opcions?... I així podria seguir fins... Fins que hagués passat l'estiu i no m'hagués adonat que se m'han acabat les vacances.
Noia, això era l'1. Fins al setembre no podem arribar al 2, així que... ja saps què has de fer!
2 comentaris:
Véns del silenci, i jo vinc a trobar la mestra...M'agrada això que llegeixo...una que també és mestra...de molts i molts anys, i amb la mateixa il.lusió, quasi sempre...
Aich!!! Si que necessites vacances nena!! :) Te has de desestresar a la de ya!!!!
Ey! Al final t'enimes a venir a la hafla a la platja??? De moment sé que hi haurà ponche, lambrusco, tres truitas de patates i moltes ganes de gaudir!!
Un petonaç!!!
Sònia
Publica un comentari a l'entrada