1 de setembre de 2008

Comencem de veritat?

Com si estigués en un terreny fangós, com si fos un infant que comença a caminar, com si anés a les fosques per una habitació on no hi he estat mai... Comença una etapa una mica difícil per diverses raons: la primera que a mi m'atabala moltíssim no saber què haig de fer l'endemà. I no sé on vaig perquè sóc novatíssima en això de les llistes d'educació.

He aconseguit no pensar en res durant l'estiu. En res vol dir en RES. Ara miro els llibres que vaig agafar de la biblioteca i l'únic que he fet amb ells ha estat canviar-los de lloc al prestatge... Ara m'agafen tots els mals de no haver fet res durant aquests mesos però estic aprenent a respirar profundament i, en comptes de queixar-me, esbrinar a veure què puc fer ARA. El que no he fet, no ho he fet i ja està. I ben fet que està, que m'he passat moooolts estius treballant i estudiant alhora!

Ara fa massa temps que ni faig res ni tinc horaris. Això d'estar a l'atur i "sense obligacions" és perillós perquè el temps es perd d'una manera escandalosa. Ara haig de començar a inventar-me horaris, obligacions i coses a fer (que si vull en tinc un munt) per tornar-me a fabricar la rutina que fa massa mesos que he perdut. Jo ja sóc prou dispersa per mi mateixa!!

Per cert, que vaig a trucar perquè tinc uns quants dubtes sobre això de nomenaments. Tinc tantes ganes de començar que no em sap gens greu si no puc fer el viatge de noces pel fet d'estar a les llistes.

Espero que hagueu passat un bon estiu!

1 comentari:

zel ha dit...

I jo espero que tinguis una bona vida de mestra, de dona, de tot, que siguis feliç i facis una feina que t'agradi!!!

Petons!