16 d’octubre de 2008

Càstig amb final dolç

Quan es castiga els nens sense pati, una també es castiga. Però a més, si ets novata, els castigues sense pati un dia que tu no hi havies d'anar al matí. I això és el que m'ha passat avui.

Però resulta que els mestres de primer m'han cridat i m'han dit que entrés a l'aula un moment. Ui, quina por que em feu!- he dit jo quan he vist les dues classes col·locades davant la pissarra. Aleshores un dels nens m'ha explicat que volien donar-me un regal que m'havien fet pel meu casament. Mireu:

És un àlbum ple de dibuixos i frases del tipus "CESIGUISFALIS" (traducció, per si de cas: que siguis feliç) o "CETENGASMUXOSIGOS". No he pogut parar de somriure mentre me'ls mirava al bus tornant cap a casa.

Segur que m'enteneu quan dic que ha estat el meu millor regal de noces.

2 comentaris:

Pissarra Negra ha dit...

Benvolguda Mestreta,

només faltaria que s'hagués de castigar vostè per culpa dels nens. Una opció és deixar-los amb el conserge i anar-se'n a fer el cafè tan tranquila, la seva salut li ho agrairà.

Una altra opció seria aprofitar per castigar-los el dia que li toqui vigilància. Però ubiqui'ls a algun lloc proper de la porta d'entrada: així li podrà dir al seu company de vigilància que ha d'anar a controlar un moment els alumnes castigats, temps durant el qual vostè podrà aprofitar per sortir al carrer a fer un cigarro sense ser vista, escaquejant-se així de la pitjor feina que es pot fer en un cole, que és la de vigilar patis.

zel ha dit...

I tant que t'entenc, és el millor regal, cap altre cosa es recorda tant com aquestes cosetes que et porten la màgia al cor i et diuen que encara ens queda esperança... Petons!