- Encara que pugui semblar mentida, he après que m'haig de creure el meu paper.
- Que qui té boca, s'equivoca. I aquelles persones amb caràcters forts que sembla que se m'hagin de menjar, també.
- Que relaxada es connecta molt millor amb els nens.
- Que avaluar és molt més complicat del que em pensava. Molt més!
- Que demanar ajuda no és signe de feblesa sino de seny (diria que va ser josepmanel qui em va deixar un comentari dient-me alguna cosa així).
- Que faig les coses tan bé com puc o sé, per tant, no passa res si no les faig com aquella o aquella altra.
- Que les "amenaces" als nens s'han de complir o se't pugen (ai, on es diu que es pugen?).
- Que ser autoritaria no és el mateix que no estimar-los. Els nens necessiten disciplina. (M'imagino que m'enteneu, però és que això no sé expressar-ho d'una altra manera).
I moltes més coses! Però bé, jo crec que puc anar practicant amb aquestes, no?
Feliç final de trimestre a tothom!
4 comentaris:
Estàs en la linea bona. De tot petit o gran fracàs em de treure les conclusions, això ajuda a fer-se. Qui diu que mai erra,bé... j ens entenem. El fracàs enforteix per que parteixes d'un punt que vols superar. Endavant que per arribar a dalt de tot, en coneixements, en pràctica,en edat,un progresa si no vol quedar-se estancat.Jo t'aplaudeixo en el que dius, i també et confesso que n'he tingut innomblrables de fracassos i soc aquí. Optimisme i optimisme, és una bona recepta. Anton.
Bona i grandiosa declaració d'humilitat, bon camí encetat!
"Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba, que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l'alba. Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà. Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal" (L. Llach).
Una abraçada i el desig que recarregues les piles i tingues unes bones, molt bones festes.
Anton, ara falta que aquesta manera de fer em duri! Gràcies pel comentari tan bonic!
Zel, crec que és la manera correcta d'anar per la vida. Un petó!
Josepmanel, molt bones festes per a tu també. Gran aquest Llach, molt gran...
Publica un comentari a l'entrada