Aquests dies estic d'aniversaris. Primer va ser el de D'això, d'allò i del que vulgui explicar i ara de Mestreta. Estic contenta d'haver arribat a fer l'any amb els dos. I d'aquest n'estic especialment orgullosa perquè veig que vaig començar-lo que era una estudiant angoixada i poruga i bé, ara sóc una mestreta angoixada i poruga però, i en el però està la gràcia, veig que hi ha petits canvis, que estic creixent i, més que tot això, que m'estic reconeixent i acceptant tal i com sóc. Que el procés no ha acabat encara i que em costarà un any i dos o potser més ja ho sé, en sóc conscient. De fet, ser-ne conscient és la part divertida.
Un petó ben fort per tots vosaltres i gràcies per estar amb mi!
4 comentaris:
Felicitats, Mestrota!
Com deia la Trinca: "Poc a poc i bona lletra, que ningú no ens cronometra!".
Besets!
Ningú excepte jo mateixa!
Gràcies per voler viure amb mi tots aquests canvis!
Timu!
Ui, si ja t'ho deia, jo, és divertit si li poses l'ànima, tots som la mateixa o semblant pasta, i tots ens anem amotllant...
Felicitats, guapa!
Endarrerits, molt endarrerits els meus bons desitjos per tu. Però igualment autèntics!
Publica un comentari a l'entrada