3 d’abril de 2009

Substitut/a

M'he llevat aquest matí de sobte i he vist que ja no hi era a temps de donar-li els papers a la T perquè els portés a l'escola. Havíem quedat que aniria a la sortida del metro però m'he quedat sobadíssima amb el telèfon a la mà esperant l'avís de que ja arribava. Era la programació per qui em vagi a substituir després de setmana santa. Quan ens vam casar no vam poder/voler fer el viatge de noces i el farem ara. Sort que visc a prop de l'escola perquè m'ha tocat portar-los a mi...

Final de trimestre, informes, primavera, preparació del viatge, deixar tot enllestit perquè la persona que vingui no tingui massa feina, canvi d'hora... avui estic que no m'aguanto dreta! No he fet res de l'altre món però m'imagino que m'està sortint tot el cansament de cop.

Em pregunto com serà. Com rebran els nens a aquella persona? Se'm feia molt estrany estar pensant activitats i organitzant sessions per una altra persona. A més, m'he adonat que no estic segura de saber fer-ho. Vull dir que jo me'ls conec i que sé que hi ha coses de les que he preparat que no es podran fer perquè són uns "enfants terribles" i si no els coneixes se't pot desmadrar la cosa, però no volia deixar de programar el mateix que haguéssin fet si hagués estat jo.

D'altra banda, sovint he tingut la sensació que li deixava tot massa mastegat: ara la introducció del vocabulari així, allò altre d'aquella manera... No sé si cal tan pastat... Que ho faci a la seva manera, no? Cal? És la primera vegada que em substitueixen i, a més, jo vaig tenir la sort de caure en un cole per tot el curs, així que tampoc he hagut de voltar... O sigui, que ni idea.

Fins i tot li he deixat una noteta escrita a mà amb coses que se m'anaven acudint i que potser li serien d'utilitat. Mira, potser acaba pensant que quina tia més plasta, o potser resulta que he deixat de fer alguna cosa que potser sí que era important i que se m'ha passat completament, no ho sé. Del que no se'm pot culpar és de no preocupar-me'n, que porto tres nits dormint poc i malament...

3 comentaris:

zel ha dit...

Que bonassa que ets...jo, com que em van avisar del genoll d'avui per demà, els vaig dir, aquí teniu els nens, aquí teniu els projectes engegats, aquí us espavileu...i apa, qui se suposa que sap què necessitaran d'aquí a un mes? Són nens, i el camí sovint el marquen ells... Bon voyage!

Tonina ha dit...

Crec que zel té raó, els nens mateixos guiaran al teu/va substitut/a.
Aprofita bé el viatge i les vacances!

Mestreta ha dit...

Zel, no sóc tan bonassa, és que jo no marxava d'un dia per l'altre... feia temps que havia demanat els dies.

Teniu raó les dues que al final tanta programació per res... Però a mi el senyor inspector me la va demanar, i tornarà a venir a veure si he arreglat el que em va dir...Així que no em venia d'aquí deixar-li unes quantes coses preparades. En fi...

Petonets!