Avui he estat a la meva primera manifestació com a mestra. No entenia per què començava a aplaudir la gent quan hem girat la cantonada d'Urquinaona amb Via Laietana i m'han dit: "Mira, és que des d'aquest punt és on es veu la gent que hi ha". I realment no sé comptar així, ni sabria dir-vos estadístiques, però jo he trobat que erem molts. La veritat és que l'estòmac m'ha fet una volta estranya, he sentit emoció en veure tota la gent que té ganes de canviar coses.
Tot seguit, però, m'ha vingut un pensament: us imagineu que no hem de fer cap més vaga? Ha estat la primera i m'agradaria que fos la última. Sí, ja sé que estic somiant! A veure si és possible que es faci alguna cosa més que una campanya publicitaria pel reconeixement social de la tasca docent. Qui és el primer que ha de valorar el lloc que ocupem??
3 comentaris:
Ui, Mestreta... Jo porto moltes "manis" a sobre, i em sembla que encara tenim un camí molt llarg pel davant.
Els mestres sempre rebem de per tot. Es més fàcil criticar-mos que pensar que la nostra tasca és difícil, com totes. Només es veuen les avantatges (vacances) mai no es parla de l'atenció individualitzada què feim als nostres alumnes, sobretot si som de pública. A Mallorca hi ha grans diferències entre pública i privada.
Salutacions d'una altra mestra!
poesiaula, només somiava... Gràcies per passar per casa meva i deixar el comentari!
Et dono la benvinguda, tonina! Jo ja he deixat de "discutir" amb aquells que només veuen els dies de vacances, que pensin el que vulguin...
Publica un comentari a l'entrada