1 de març de 2009

Certa hipocresia o supervivència?

El primer dia que vaig arribar a l'escola va ser ella qui em va fer el "tour" i em va explicar les quatre coses bàsiques que havia de saber (jjajaja! quina gràcia: QUATRE coses... En fi!). Vaig pensar que era una persona alegre i amb empenta, que es trobava bé a l'escola.

Amb el temps, però, he vist que ben poques coses li semblen bé però tampoc no parla amb qui podria sol·lucionar-les. Vull dir que és una persona que no para de remugar i criticar però que ho fa d'amagat.

Jo no vull ser així. No vull que la por o la inseguretatdeixin que se m'acumulin punts de vista, crítiques, opcions, etc, fins al punt de pensar que tot el claustre està en contra meu. Ara bé, si això passés i no estigués a gust, tampoc no m'agradaria fer la rosca a aquells qui després critico...

En fi, sempre són complicades les relacions. Això passa a totes les famílies, oi?

1 comentari:

zel ha dit...

Ai reina, has descobert el món, de veritat...allà on sóc, d'aquestes en tenim unes tres (o quatre) i ens amarguen la vida... Tranqui, a qualsevol cistell hi ha pomes podrides...