10 de setembre de 2009

Language & Methodology

Canterbury és un lloc que m'ha agradat molt i on, segurament, no hi hagués anat mai per compte propi. Hi vaig estar els últims 15 dies d'agost gràcies a les ajudes de formació.

Aquesta maleta que veieu aquí la vaig haver de comprar per posar-hi tots els llibres! Què voleu? Potser el meu marit té raó i em vaig tornar una mica boja però no em vaig poder resistir a les Charity Shops ni a les ofertes de "3 for 2"...
.
Pel que fa al curs... Mmmmmm... Critico? No, no és crititcar per criticar. Penso que hi havia massa coses que no m'han acabat de fer el pes. Per exemple, necessito coses que no pugui trobar a internet i a vegades (massa vegades) tenia la sensació que el sr.Google em podia explicar les mateixes coses...

I més ràpid! Ja que només hi estàvem 10 dies, crec que era important que ens donessin més material i menys exemples. Què vull dir? Doncs que som mestres de primària però no tontos, per tant no calia que a cada activitat sortissin entre 3 i 5 voluntaris. No sé els altres, però amb una vegada jo ja havia captat de què anava la cosa...

Tampoc no em va fer gràcia que visquis en un lloc on comparteixes cuina i bany amb tres catalans més. Sí, ja sé que podíem haver decidit parlar anglès.

El que em sap greu és que, al final, és un curs que val peles i que potser s'hauria de repensar. La formació no només consisteix en anar-te'n fora. Evidentment, jo estic molt contenta d'haver-hi anat però em queda un gust agredolç...
.
Això sí, pel que fa a les relacions personals han estat uns 15 dies molt intensos, d'aquells que no s'obliden. Fins i tot m'atreveixo a dir (i mira que és difícil) que potser he fet amics i tot!

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Però aquestes coses ja compensen. Potser és difícil ensenyar com ensenyar, però segur que has après cosetes i has conegut a bona gent. Només per això ja val la pena.

Ninu ha dit...

Hola bonica!
No he estat al curs i crec que tens raó en una part de la crítica, com per exemple això dels voluntaris o del tipus d'exercici...

Però també has après coses, com el gran descobriment de l'spoken grammar. I una cosa que crec que hem perdut una mica de perspectiva: i els quinze dies a Anglaterra??? Ostres, jo crec que això compta, no? Quan feia que no parlaves tant d'anglès?? No? Jo crec que en global ha estat força bé...

Beseeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeets!!!!

zel ha dit...

I tant, dona, pensa en positiu...finalment, en això de la pràctica, ja saps, només aprenem fent... kisses!