17 de març de 2010

I ja van dos...

Tal dia va fer dos mesos que estic de baixa. Hi ha dies que ho porto millor. Hi ha dies que no ho porto. Hi ha dies que em sento més optimista... I aquesta setmana el que toca és sentir-se una estafa. Per què? Doncs perquè resulta que puc riure, puc sortir, puc anar al cinema, puc ballar, puc quedar amb la gent... Però no puc anar a l'escola. No puc ni pensar-ho... Aleshores quan faig qualsevol cosa de les que dic, em sento una mica hipòcrita, estafadora... Qui em conegui sap que no és així, però resulta que sóc jo la que s'ha de conèixer i es veu que això és un procés llarg. Molt llarg.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sense comentaris. Perquè, de fet, ja saps que en penso...

Ninu

zel ha dit...

No t'angoixis més, qui t'ha d'entendre ja ho fa, i els qui hi hem passat i encara ens mediquem (potser per sempre) doncs compa tu si resulta clar! Petons!