MESTRETA rides again

Tots els dilluns des de mitjans de gener he fet el mateix recorregut cada matí: he anat al CAP que em correspon, he demanat el seguiment de la baixa, si tot ha anat bé me l'han donada de seguida o si no he hagut de tornar per parlar amb la doctora, he agafat el metro per baixar a Urquinaona i, finalment, he deixat el paperet al Consorci.

Però avui no.

Avui és dilluns i comença l'enèssima etapa de la meva vida, amb l'esperança que aquesta sí que em dugui cap allà on jo vull. Hi ha certes pistes que em diuen que alguna cosa ha de canviar, que jo he après a mirar el món amb uns altres ulls i que les coses són més fàcils quan m'hi he posat que quan he pensat com serien... De ben segur que estaré nerviosa quan trepitji una escola de nou. Em fa pànic pensar que...

Però avui no.

Avui no hi ha res a pensar. Tinc tot un mes per fer vacances de veritat i acabar de creure en mi i que puc fer més coses de les que em penso. I si no és així, ho deixarem i no passarà res. Jo hauré guanyat perquè per primera vegada no hauré fugit d'allò que em fa por.

I avui sí!

Avui vull canviar la cara d'aquest blog. He començat pel disseny, que me l'he trobat de cara quan hi he entrat després de tants mesos. El senyor Blogger m'ha posat en pantalla un gran missatge que deia que hi ha un nou apartat on canviar l'aspecte del teu blog. Au, doncs som-hi! Primer per fora i després per dins, que estic farta de tants missatges negatius i pessimistes...