A vegades és molt fàcil dir-ho i més difícil fer-ho però em queden dos mesos per acabar la carrera i haig de fer un canvi d'actitud, pensament o què se jo, però ja!
No se per què vaig deixar la UdG, ni se per què em fa tant de pànic l'assignatura d'Adquisició de Llengües Estrangeres, sant tornem-hi!, la por al ridícul, a la responsabilitat... vés a saber!, el cas és que no haig de tenir excuses per no fer el que pugui per acabar-la aquest any.
Dos mesos i aleshores sí que podré dir que sóc una mestreta. Sí, ja ho sé, aquells qui em coneixeu ja dieu que ho sóc ara, avui i fa temps.
En fi, que he dcidit presentar-vos les meves diferents personalitats (diguem-ho així) i explicar-vos que mestreta balla dansa del ventre (li encanta), comparteix un blog de cuina amb la seva parella (no li agrada tant, jejejej) i quan té ganes d'escriure sobre altres coses ho fa en silenci.
Hi ha coses que estan canviant. Igual és que començo a veure el final d'aquesta carrera que tant m'ha costat i necessito saber qui sóc (o estimar-me tal com sóc) abans de mirar als ulls els meus futurs alumnes.
2 comentaris:
:-) La nostra Amina és profa... i a la Nur le queda no res per ser-ho també... :-) AL final tots dos grups estem més units del que sembla!! Vergemaria!
*zaghareet
Jejeje. No ho recordava però és veritat que havia mirat (fa temps) el perfil d'Amina i havia vist que posava sector educació.
Quines coses té la vida!
Publica un comentari a l'entrada