Que jo recordi, mai no m'havia fet tanta por (o respecte) un full de paper. Tinc davant meu un llistat amb noms i uns quants ítems per omplir. No paro de mirar-me'l, d'agafar-lo per aquí i per allà, de mirar aquella activitat que vam fer. Agafo el llapis, deixo el llapis. Tanco els ulls i intento recordar petits instants de cadascuna de les personetes de la llista, hi ha coses que les veig clares i les escric. Tinc dubtes, molts dubtes. Considero que no he tingut temps de conèixer els nens suficientment com per avaluar-los. O no per escriure el que el que em demanen. He començat amb el grup amb el que em sento més segura i porto cap a tres hores intentant omplir quadradets amb unes lletres que no veig molt clares...
Ara fa un any jo era una estudiant en pràctiques que no entenia tant rebombori per uns informes... Inocent!
2 comentaris:
Si en tot, l'experiència és la reina.Anton.
Nena, els informes que fem al meu cicle, tenen quatre folis, escrits i personalitzats, i m'han durat més d'una setmana, nit a nit... Maco això que dius, ets una bona persona...
Publica un comentari a l'entrada