28 de juny del 2009

Tercer trimestre

Tinc tan present el moment que la L em passejava amunt i avall per l’escola i m’explicava, des d’una finestra de la biblioteca, a quin bar anaven a fer el cafè i on estava la farmàcia, que em sembla increïble que hagi passat tot un curs des d’aleshores.

Però sí, efectivament han passat tres trimestres. El primer, el segon, i ara el tercer, m’han ensenyat moltes coses, algunes de les quals les vull deixar per aquí escrites:

_Encara no m’organitzo prou bé. He trobat feines dels meus nens que ja no podran posar a l’àlbum. Quina mestra s’oblida dels treballs dels seus alumnes! ;-)

_No vull criticar (gaire) per darrera. M’agrada més la opció d’intentar fer les coses el millor que sàpiga i mantenir un bon clima a la feina.

_Hi ha coses que no s’aprenen mai, ni tan sols amb l’experiència, així que millor m’ho prenc amb filosofia. Exemples: les avaluacions, els comiats, provar una cosa i una altra i una altra fins que trobis el que és adient per aquell grup, o nen!...

_Hi ha coses que sí que es van aprenent amb el temps. Segur que en algunes coses no sóc la mateixa que va arribar al CEIP C... el 8 de setembre de 2008. És cert, oi??!!! Oi??

_Si mai m’havia plantejat si aquesta feina és la que m’agrada, la que no, si la puc fer, etc, aquest no és el moment de respondre’m. Aquest primer any no l’he viscut, més aviat he intentat sobreviure, així que no puc cercar la resposta.

_Si jo no em crec que puc fer-ho, com he de transmetre als nens que poden? Aquesta inseguretat, Mestreta...

Han passat tantes coses aquest curs que mentre més hi penso més tonto em sembla fer llistes com aquesta. Però és una mena de recordatori per quan hagin passat els anys i vulgui mirar enrere, vulgui veure com era, en què hauré canviat, què em preocupava... Evidentment aquí en aquestes llistes no hi és tot, només hi és el que em ve al cap avui quan ho escric. A més, estic segura que he aprés moltes més coses de les que ara sóc conscient...

Bon estiu, mestres!

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Em sembla que el més maco d'aprendre és no adonar-nos que ho estem fent. Segueix el teu camí i ja veuràs com l'any vinent algunes coses et resultaran més senzilles. I el següent encara més. Però saps què, l'experiència sí que es va fent valer, i quan ja tenim un concepte assumit, deixem de pensar-hi, ja no ens causa esforç, de manera que podem dedicar les nostres energies a d'altres conceptes i aprendre'ls més fàcilment, perquè ja tenim una bona base, cada cop més extensa. Així que de reptes i coses a millorar no en falten mai. I no és maco això?

Mestreta ha dit...

Aquí no et dono la raó, Xexu. Per mi és bonic quan te n'adones que aprens, quan veus que evoluciones, que vas endavant... A tu no t'agrada veure que avances?
El que sí que comparteixo amb tu és que l'any que ve moltes coses les veuré més fàcils, més possibles.
I tant que és maco anar assimilant coses i més coses per anar deixant espai a d'altres, moltes d'altres!

Bon estiu, Xexu!

Tonina ha dit...

M'encanten les teves reflexions sobre la feina feta, en fas una anàlisi ben exhaustiva i tens raó amb moltes coses. Felicitats pel curs que has acabat i desitjo que en tenguis molts altres com aquest o millors, si és possible. Ara a descansar que ja ens toca.
Bones vacances a tots els i les mestres.

Mestreta ha dit...

Jjejje, Tonina! Volia fer unes reflexions més profundes i deixar-les apuntades en una llibreta, però amb l'atabalament del primer any només n'he fet dues paginetes. A veure el proper curs...

Bones vacances a tu també!