Avui he començat un curs sobre l'ensenyament de l'anglès amb els petits. La veritat és que no sabia què anava a fer-hi exactament ni el programa del curs però tampoc no esperava el que hi he trobat. Així explicat ràpidament, una selecció de recursos, activitats, idees, etc, sobre les festivities. Que consti que encara no dic si bé o malament, només que no m'esperava que fos així.
He sortit d'allà amb el cap ple de coses boniques i divertides per fer a les escoles, però... jo em pregunto:
_ Haig de parlar anglès si no et fan cas ni quan t'estan entenent?
_ Què faig amb tots els posters i decoració si no hi ha aula d'idiomes?
_ La utilització del power point està molt bé però si tens la infraestructura adequada.
_ És massa tard per intentar fer la classe en anglès?
_ Com puc adaptar tot allò a les meves petites feres?
_ Pa mi que els seus nens de primer no són com els meus nens de primer, aleshores hi ha coses que no sé com fer-les encaixar. A vegades em sembla que viuen en un món que no existeix.
_ I si intento que existeixi? I si poso el meu granet de sorra?
Bé, que bona nit! Que ja veieu que tinc força coses en les que pensar. Massa i tot?
2 comentaris:
Parla amb anglès, és un consell que et desesperarà però que et serà útil. Ja veuràs que t'en sortiràs, dona, nosaltres, amb una de les mestres d'anglès, li vam canviar l'origen, la vam fer anglesa, i els nens de primer (els meus) s'ho van creure, sempre s'ho van creure!!!! Petonets!
Zel, quan vaig acabar la carrera pensava en el meu primer dia així, proposant als tutors que em presentessin com a anglesa. Però... vaig ser massa tímida, insegura o el que li vulguis dir per demanar-ho, així que res.
Ara cada cop parlo més sovint en anglès i els dic que ells saben més coses en anglès de les que es pensen. I la veritat és que com que sóc un "mimo", veure que saben el que estic dient els anima molt.
Publica un comentari a l'entrada