10 de setembre del 2013

Bona diada a tothom!

El primer que em va venir al cap quan vaig decidir que aquest blog formés part de la cadena va ser la llengua. M'estimo molt la terra on visc, els seus costums i la seva llengua. Sobretot, sobretot, la seva llengua. Potser perquè a casa (sóc de pares andalusos) poc a poc es van anar fent lloc les sardanes i el pa amb tomàquet però no el català, em sento tan orgullosa de fer-lo servir i estimar-lo de la manera com ho faig. 

El primer en què vaig pensar va ser en la llengua, doncs, i de seguida vaig recordar aquest text que ja no sé per quina xarxa social em va arribar fa un temps:

La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diuguingueta, hortera xaró, mequetrefe maneflai tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada-en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu,guarru, cuentus txinus(sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingalao tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil,canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, ocatxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltadaodesentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanasque baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura quepenques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són elsartells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).

I ara, si voleu seguir la cadena heu d'anar aquí:

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Déu n'hi do amb el text, quantes bones expressions en català que convindria fer servir més. La majoria les sabia, però algunes m'han sorprès. També penso que algunes de les d'origen espanyol es podrien acceptar, perquè la forma catalana ha perdut la seva força i no sembla que vulguin dir el mateix, però són comptades.

Jo també estimo la llengua, no ens la prendran mai. És preciós el català. Bona diada.

M. Roser ha dit...

Doncs si que has fet un feina ben acurada i és veritat , són moltes les paraules que diem de forma incorrecta, però ( i jo m'estimo molt el meu català)penso que tampoc ens hem d'obsessionar parlar com si llegíssim un llibre, a més hi ha moltes paraules dialectals, i que també enriqueixen la llengua...
Em sembla que una cosa que no té ni "chicha ni limoná", també es diu que no té ni suc ni bruc!
I ara m'has fet pensar amb aquest Dèu n'hi do, que sembla que no té traducció, no hi havia pensat mai, ho investigaré...

Petonets i que tinguis un bon curs.

cadena ha dit...

M'ha costat molts dies arribar fins aquí, perquè la cadena de blogs va ser llarga i el temps per llegir tots els posts, és limitat.

Tot i així és un plaer seguir-vos i retrobar aquestes mans enllaçades de blog a blog. I els vostres posts, tots interessants.

Moltíssimes gràcies per participar.

Tenim 315 blogs enllaçats a favor de la independència. Hem pensat de mantenir aquest blog que els agrupa a tots, viu, no deixar-lo callat. I volíem demanar-te una cosa.

Si en algun altre moment tornem a fer alguna activitat conjunta tots aquests blogs, voldries tornar a participar?

Sí és que sí, envia'ns simplement un d'acord o un sí o un OK, a l'adreça nostra i t'enviarem per correu qualsevol iniciativa blocaire que surti a favor de la independència.. avisar-vos blog a blog és molt lent.

cadenablogs2013@gmail.com

Gràcies dobles!!!