Per exemple, avui he fet el cafè de l'esmorzar en cinc minuts perquè havia d'anar a comprar unes coses per l'hora següent; reunió de cicle eterna per preparar la reunió amb els pares (cosa que, com a mestra d'anglès no havia hagut de fer mai); he dinat poquíssim i ràpid perquè havia de preparar unes coses sí o sí... En fi, un dia una mica boig.
Però avui a tutoria els he fet el joc de la caixa amb el mirall a l'interior i m'ho he passat pipa! El joc consisteix en posar-los en cercle i dir-los que a la caixa que aguanto amb les mans i que els ensenyaré hi ha el tresor més important del món, la cosa més bonica que mai hagin vist. Se l'han d'anar passant, obrint-la, mirant l'interior sense dir res i passar-la al company. Les seves cares i reaccions eren fantàstiques!! Quan la caixa ha tornat a mi hem estat parlant de què hi havien vist i les seves respostes han estat genials. Uns rèien, uns altres han dit que només era un mirall, algú ha dit ben estranyat "però si som nosaltres!".Al final els he dit que el tresor més bonic del món són ells mateixos, que s'han d'estimar molt i que han de pensar que poden ser capaços de fer les coses que es proposen.
Tots han estat molt bé, però la frase de l'M me la guardo per quan els meus dies siguin una mica esgotadors: Ves, ya me has animao! Ell no sap que amb el què ha dit, l'animada sóc jo...
