10 de desembre del 2009
Ser o estar...
3 de desembre del 2009
No vull / No puc
19 de novembre del 2009
Incy Wincy

6 de novembre del 2009
Garbuix de com actuar (o jo què sé)
10 de setembre del 2009
Language & Methodology
1 de setembre del 2009
Sense internet, sense feina, amb...
14 de juliol del 2009
Bones vacances!

Uff! M'adono que fa massa dies que no escric. Potser és perquè aquesta mestreta està ja de vacances i ha aconseguit desconnectar del tot.
2 de juliol del 2009
Novata's diary
28 de juny del 2009
Tercer trimestre
Tinc tan present el moment que la L em passejava amunt i avall per l’escola i m’explicava, des d’una finestra de la biblioteca, a quin bar anaven a fer el cafè i on estava la farmàcia, que em sembla increïble que hagi passat tot un curs des d’aleshores.
Però sí, efectivament han passat tres trimestres. El primer, el segon, i ara el tercer, m’han ensenyat moltes coses, algunes de les quals les vull deixar per aquí escrites:
_Encara no m’organitzo prou bé. He trobat feines dels meus nens que ja no podran posar a l’àlbum. Quina mestra s’oblida dels treballs dels seus alumnes! ;-)
_No vull criticar (gaire) per darrera. M’agrada més la opció d’intentar fer les coses el millor que sàpiga i mantenir un bon clima a la feina.
_Hi ha coses que no s’aprenen mai, ni tan sols amb l’experiència, així que millor m’ho prenc amb filosofia. Exemples: les avaluacions, els comiats, provar una cosa i una altra i una altra fins que trobis el que és adient per aquell grup, o nen!...
_Hi ha coses que sí que es van aprenent amb el temps. Segur que en algunes coses no sóc la mateixa que va arribar al CEIP C... el 8 de setembre de 2008. És cert, oi??!!! Oi??
_Si mai m’havia plantejat si aquesta feina és la que m’agrada, la que no, si la puc fer, etc, aquest no és el moment de respondre’m. Aquest primer any no l’he viscut, més aviat he intentat sobreviure, així que no puc cercar la resposta.
_Si jo no em crec que puc fer-ho, com he de transmetre als nens que poden? Aquesta inseguretat, Mestreta...
Han passat tantes coses aquest curs que mentre més hi penso més tonto em sembla fer llistes com aquesta. Però és una mena de recordatori per quan hagin passat els anys i vulgui mirar enrere, vulgui veure com era, en què hauré canviat, què em preocupava... Evidentment aquí en aquestes llistes no hi és tot, només hi és el que em ve al cap avui quan ho escric. A més, estic segura que he aprés moltes més coses de les que ara sóc conscient...
Bon estiu, mestres!
24 de juny del 2009
Sense nens
Ahir vaig estar fent petons i abraçades, desitjant-los good summer i que, sobretot, s’ho passessin bé, que ja els tocaria treballar de valent el curs vinent.
Una mica més tard, a casa, m’adonava que no m’havia acabat de creure que ja ha passat tot un curs. Tant que m’han fet patir i ara em sento una mica buida. És increïble el lligam que hem acabat fent, finalment. Les seves carones mentre m’abraçaven, una barreja d’alegria per les vacances i peneta perquè em trobaran a faltar. I no, no ho acabo d’acceptar, però el curs que ve no seran els meus nens...
Collons!, quina feina que he anat a triar!
16 de juny del 2009
Olor a mar
13 de juny del 2009
S'acaba...
El dia que vaig llegir aquest post de la zel, just havia començat a portar coses de casa cap a l’escola i de l’escola cap a casa... Ja ha passat tot un curs i gairebé ni me n’he adonat! A mida que anava posant la bata a la bossa, tornant els llibres de classe a la biblioteca i desenganxant totes les etiquetes en anglès que he anat deixant pels passadissos, se m’anava encongint una mica el cor. Per bé o per mal serà difícil que oblidi aquesta escola. Ha estat el lloc on he iniciat aquesta carrera que a vegades sembla que no va enlloc. Per això mateix, per ser el primer lloc, i els principis sempre costen, tinc la sensació d’emportar-me més mal de caps que alegries, però no deu ser cert. Com a tot arreu hi ha de tot. He conegut gent que no ha tingut ganes de conèixer-me, que ni deu saber com em dic i que tant li fa com em vagi demà o demà passat. Però també he conegut gent maca i gent molt maca, persones amb molta estimació per la seva feina i amb ganes d’ajudar.
Quan vaig posar la bata a rentar encara vaig treure un dibuix arrugat de la butxaca. L’R sempre me’n fa i després quan toca fer-los a classe resulta que no en té ganes... Com són! Els nens, per què no dir-ho?, deuen haver patit la meva manca de pràctica. Sense adonar-me’n, m’ha costat estimar-los perquè estava massa pendent de mi mateixa. Pot semblar mentida, però també hi ha deu haver algun que no deu saber com em dic. Sigui com sigui, aquests són els meus primers nens i (a vegades malgrat ells mateixos) els trobaré a faltar perquè l’any que ve ja no els veuré. Vés a saber on estaré i com... I ells? Com estaran? Hauran trobat feina els pares de la B? A l’A li anirà bé el canvi d’escola? Haurà servit de res que la K repeteixi curs? Haurà crescut l’autoestima del C? I en D, deixarà de guardar tanta ràbia?
A la facultat ningú no et diu res sobre tota la càrrega emocional d’aquesta feina...
5 de juny del 2009
Cinc. I què?
20 de maig del 2009
Torre Eiffel

Dels nervis a la calma... O no.
14 de maig del 2009
Com si del PP es tractés...
6 de maig del 2009
Quan els llibres no calen
30 d’abril del 2009
28 d’abril del 2009
14 + 1
26 d’abril del 2009
Tenia tot un any
De què em queixo? Doncs no ho sé, del de sempre, m’imagino.
Quan vaig començar a treballar, vaig veure que la mitja jornada i l’horari que m’havia quedat a l’escola em deixaria molt de temps per preparar-me les oposicions. Què bé! Sí però, te les has preparat tu? Doncs jo tampoc.
I ara què haig de fer? Plorar? Doncs no en tinc ganes. Tampoc tinc ganes d’enganyar-me a mi mateixa i dir-me que aquest primer any ha estat dur, que és mol complicat començar, que tenia moltes coses al cap...
Sí, sí, tot el que tu vulguis. Però tenia tot un any i ara només tinc dos mesos.
23 d’abril del 2009
Feliç Sant Jordi!
17 d’abril del 2009
Segon trimestre
- Que encara que sigui mitja jornada i d'anglès (quan per l'escola aquesta llengua és l'última cosa) formo part del Claustre, així que A OPINAR!, fora vergonyes.
- Quanta raó tenia la M quan em va dir que per ser EFECTIU primer s'ha de ser AFECTIU!
- Que no m'haig d'angoixar tant, que hi ha coses que només simplifica (no que sol·luciona) l'experiència.
- Encara que sembli contradictori, que haig d'aprendre a viure amb l'angoixa perquè forma part d'aquesta feina.
- Que no m'haig de queixar pel que no he fet bé, sinó intentar millorar-ho ara. Encara sóc a temps!
I etcètera, etcètera...
3 d’abril del 2009
Substitut/a
Final de trimestre, informes, primavera, preparació del viatge, deixar tot enllestit perquè la persona que vingui no tingui massa feina, canvi d'hora... avui estic que no m'aguanto dreta! No he fet res de l'altre món però m'imagino que m'està sortint tot el cansament de cop.
Em pregunto com serà. Com rebran els nens a aquella persona? Se'm feia molt estrany estar pensant activitats i organitzant sessions per una altra persona. A més, m'he adonat que no estic segura de saber fer-ho. Vull dir que jo me'ls conec i que sé que hi ha coses de les que he preparat que no es podran fer perquè són uns "enfants terribles" i si no els coneixes se't pot desmadrar la cosa, però no volia deixar de programar el mateix que haguéssin fet si hagués estat jo.
D'altra banda, sovint he tingut la sensació que li deixava tot massa mastegat: ara la introducció del vocabulari així, allò altre d'aquella manera... No sé si cal tan pastat... Que ho faci a la seva manera, no? Cal? És la primera vegada que em substitueixen i, a més, jo vaig tenir la sort de caure en un cole per tot el curs, així que tampoc he hagut de voltar... O sigui, que ni idea.
Fins i tot li he deixat una noteta escrita a mà amb coses que se m'anaven acudint i que potser li serien d'utilitat. Mira, potser acaba pensant que quina tia més plasta, o potser resulta que he deixat de fer alguna cosa que potser sí que era important i que se m'ha passat completament, no ho sé. Del que no se'm pot culpar és de no preocupar-me'n, que porto tres nits dormint poc i malament...
19 de març del 2009
No és hora de valorar el lloc que ocupen els mestres?
Tot seguit, però, m'ha vingut un pensament: us imagineu que no hem de fer cap més vaga? Ha estat la primera i m'agradaria que fos la última. Sí, ja sé que estic somiant! A veure si és possible que es faci alguna cosa més que una campanya publicitaria pel reconeixement social de la tasca docent. Qui és el primer que ha de valorar el lloc que ocupem??
1 de març del 2009
Certa hipocresia o supervivència?
12 de febrer del 2009
LA GALLINA NEGRA
5 de febrer del 2009
L'inventor!
19 de gener del 2009
18/01/08
