Exigir-se

Avui he tingut una prova d'aquelles que em fan adonar-me de com m'exigeixo, la manera com ho faig. Allò que veig és que potser no arribo, que no ho faig tan bé com voldria, que hi ha un munt de coses a millorar... Però el què no veig és que no estic centrada només en una assignatura ni en un grup, que en són unes quantes i que intento fer-ho de la millor manera que puc. Avui no he tingut més remei que riure quan m'he vist amb les tres carpetes sota el braç!

Entre unes coses i altres tinc al cap sis grups, sis!!!, i a sobre no faig el mateix a tots: amb uns faig castellà, reforç, anglès...; amb l'altre PELE i desdoblaments de llengua i matemàtiques; amb l'altre informàtica... Un total de 13 coses diferents en les què pensar!!! Bé, ara exagero perquè hi ha alguna classe que no la preparo jo però sigui com sigui porto aquests grups.

I és clar, no he tingut més remei que riure quan he vist els lloms dels carpesans. No només canvio les matèries sinó també els grups, i "passejo" de P4 a 4rt. Bé, diria que, vist d'aquesta manera, puc respirar tranquil·la amb la feina què he fet. Sabeu què? Què prou dignament ho he fet! ;-)

Zoò..què?

Zoobulto. Així el va anomenar l'altre dia la meva parella i segurament, en el context de casa meva, té raó. Fa temps que ocupa un espai que no li toca: a sobre del llit. Si alguna vegada hem tingut convidats s'ha hagut de posar damunt la taula de l'estudi i tampoc no ha estat la solució. A l'escola on estic tampoc no hi ha lloc... Així que, algú vol un "zoobulto"?

.

Una de les últimes coses que vaig fer durant la carrera va ser un projecte relacionat amb l'àrea de plàstica. Hi havien d'entrar el màxim de matèries possibles i nosaltres vam pensar fer un zoòtrop (que és el nom real de la cosa) per treballar plàstica, anglès, coneixement del medi (per això el tema de les piles i la llum), matemàtiques... M'ho vaig passar molt bé i la veritat és que trobo que ens va quedar una cosa força maca.

En aquest enllaç hi ha una pàgina que explica com fer-ne un. De fet, buscant per internet, n'hi ha més d'un exemple. Tot i que pugui semblar complicat, és més senzill del que sembla.

Ja ho sabíem...

Doncs sí, ja ho sabíem. He suspès. És increíble però una part de mi estava contenta d'haver suspès justament l'assignatura que no té setembre. Sí, és clar, així no haig d'enfrontar-me al que vindrà després, a la feina, a la meva autoexigència, a pensar que ho estic fent malament, a... A veure!, si ni tan sols t'has apuntat a llistes encara, si no saps quan podràs trepitjar una escola tot i que hagis aprovat, si...

Ja. Si tot això ja ho sé. Pfff!!

Whatever will be, will be...

D’aquí a unes 19 hores estaré començant a fer el que pot ser el meu últim examen de la carrera. D’aquesta carrera que tant m’està costant (de tres anys ja en porto vuit entre haver-la deixat, haver-hi tornat i etcètera) i que resulta que em fa por acabar. La mare que em va…! O sigui, que tot aquest patiment és perquè no puc racionalitzar el que vindrà després. Bé, ara mateix estic tan histèrica que no sé ni què escric. Ni sé per què escric.

La tensió barrejada amb l’autoexigència i amb la meva mania d’anar deixant les motxilles d’allò que em fa por pel camí han fet que demà entregui un treball que només es pot agafar amb pinces i que vagi a fer un examen que estic estudiant des de només fa tres dies.

L’examen és de Didàctica i Atenció a la Diversitat. I no estic segura de saber definir la didàctica. I no estic segura de moltes altres coses més. Però sabeu el que fan els nervis i l’angoixa que porto? Que en comptes d’aprofitar a fons les horetes que tinc, estigui copiant definicions a la llibreta, una darrera l’altra, sense ni tan sols llegir-les, i si les llegís, al cap d’un moment estaria pensant en un altre tema que no m’ha quedat clar...

I el pitjor de tot és la sensació que no puc fer-ho de cap altra manera. Que passaran els anys i jo no sabré actuar racionalment, que els nervis, la por i la inseguretat sempre dominaran tot el que faci...

Fem estampacions?

A l'assignatura de Plàstica toca treballar el color i per ensenyar els nens a pintar no només amb pinzell vam parlar sobre diferents maneres d'estampació. Aquest escampall al terre del meu menjador és producte d'haver agafat tot el que necessitava per començar a treballar. He obert la finestra, que fa caloreta, m'he posat còmoda, he posat musiqueta i, au, a estampar!

Ja que fèiem el color, he decidit presentar les 8 estampacions simulant un cercle cromàtic. Tot seguit us explico quines estampacions he fet:

El groc és un drap, no és cap mena d'estampació però n'havíem de fer un amb relleu, per això l'he posat.

.

El taronja no crec que us vingui de nou. En tot cas, com a mi, el nom de la tècnica, que resulta que és frotag, però estic segura que tots heu posat una moneda sota un paper i hi heu passat el llapis per sobre.

.

El vermell simplement està fet tacant-me les puntes dels dits i fent les impressions al paper.

.

Per fer el següent he posat pintura (tèmperes) lila a un plat, he agafat una mica de llana i tal com m'ha quedat l'he mullada a la pintura i l'he estampada sobre el paper.

.

El blau és el que més m'agrada: es fa amb un raspall de dents. El mulles a la pintura i passes els dits per damunt de manera que vagi esquitxant (això sí, s'ha d'anar amb molt de compte a veure on apuntes!!).

.

El primer verd no m'acaba d'agradar com m'ha quedat però bé, s'ha d'entregar aquesta tarda i ja no tenia més ganes de fer més proves (des de les 11 del matí fins gairebé les 15h he estat amb la tonteria de l'estampació, no us ho perdeu!). He impregnat de pintura verda un tros de pa i el que veieu a dalt és el que m'ha quedat... A més, el color havia de ser turquesa i no hi ha hagut manera de fer la barreja correcta.

.

L'altre també m'ha semblat molt interessant i quan la professora ho explicava a classe (no tenia cap exemple per ensenyar-nos en aquell moment) no em pensava que quedés tan divertit. Es tracta de pintar o tacar caniques (tantes com vulguis, amb els mateixos colors, amb diferents,...) i fer-les còrrer per la tapa d'una caixa de sabates o similar. En aquest cas, jo he posat el trosset de paper que necessitava sobre la caixa. Així quan van rodolant van fent un dibuix força peculiar.

.

L'últim, on tampoc no he acabat d'aconseguir un to llima, està fet amb una patata. La talles per la meitat, hi fas el dibuix i talles el que sobra per fer com de matasegells. Ha de ser prou ampla perquè es pugui fer algun dibuix d'una mida digna.

.

Altres idees per fer estampació? Doncs deixar la pintura (prou líquida) i anar bufant a través d'una canyeta. Així la pintura va lliscant pel full i, si ho aconseguiu (cosa que jo no he pogut) ha de quedar un dibuix molt graciós, semblant a una neurona amb les seves connexions i tal.

.

Després també hi ha el tema de les plantilles. Es fa el dibuix d'una estrella (per exemple), es posa sobre un full i es va pintant el contorn.

.

Ah! I la pissarra màgica! Es pinta amb cera un full en blanc sense seguir cap ordre, amb molts colors. A sobre s'hi pinta amb color negre. Després es pot fer un dibuix a sobre utilitzant un escuradents i van apareixent els color que hi havien a sota.

.

I segur que n'hi ha molts més però ja no tinc temps de pensar-los que me'n vaig cap a la facultat. Fins la propera!

Va de titelles

He menjat tanta xocolata mentre feia la titella que ara sóc incapaç de sentar-me a taula i dinar, tot i que ja és un quart de tres i tinc al tupper unes costelletes amb coliflor que... mmmmmmmmmmm!!!!!! Però bé, mentre faig temps a veure si es passa l'efecte de l'atac golafre que he tingut, penjo les fotos de la meva nova obra d'art de Plàstica.

Això que veieu aquí és un sobre manipulat. És a dir, l'altre dia, a classe, vam agafar un sobre, hi vam posar una mà a dins i amb l'altra el vam anar plegant d'aquí, d'allà, vam anar fent els talls que vam voler... en fi, més o menys qualsevol cosa fins que la nostra ment pogués veure alguna forma (sovint solen ser animals). Em va costar gairebé una hora però al final vaig veure un elefant!!

Un cop l'hem reforçat per dins amb cartolina, ja que el paper es faria malbé de seguida i no tindriem titella per gaire temps si no ho fessim, l'hem de decorar perquè realment prengui la forma d'allò meravellós en què s'ha convertit el nostre sobre (jejeejj). Jo he utilitzat el paper aquest que és com escuma, però també podria haver fet servir igualment cartolina o, en el cas que el sobre fos de color no caldria res més a banda d'enganxar-hi els elements més externs com els ulls. O sigui, una noia de classe que va fer un ànec, com que el sobre ja era groc, només hi va haver d'afegir els ulls i el bec. Mmmmm.... m'enteneu? Espero que si, perquè dubto que sàpiga escriure-ho millor. De tota manera, aquesta tarda intentaré fer fotos del que hagi fet la resta de companys i així tindreu més exemples. Com veieu el meu elefant comença a tenir forma. Ara només falten els ulls, la trompa i... uns pèls!, que el faran simpàtic!

Aquesta tarda farem una mini representació (no més de 5 min.) en grup davant la classe. Hem pensat aquesta història (que crec que ja està escrita): Un cocodril fa veure que li fa mal la panxa i es va menjant els animals que s'apropen a preguntar què li passa. L'elefant ho veu, li fa pessigolles amb la trompa, i amb l'estornut surten de la panxa tots els animals que s'havia menjat.

Realment, aquesta carrera és vocacional...

[Actualització 6 de Maig] Aquí us deixo les fotos d'algunes titelles de companys de classe:

Com fer una careta

La mestra amb qui vaig fer el Pràcticum II m'ha dit que m'he tornat una integrista de l'anglès quan li he comentat que quan no trobo l'aplicació per l'aula d'anglès a les activitats que fem a Plàstica, aleshores no m'agraden. Jejeje.

Extrems a banda, m'ho estic passant molt bé fent aquesta careta. A més m'imagino fent-la amb els meus fills (quan en tingui) i la imatge que veig m'agrada. D'altra banda, igual és perquè jo mateixa sóc molt tímida, veig que pot ser útil, com ens va dir la professora, per aquells alumnes més tímids a l'hora de parlar a classe. És fantàstic, te la poses i ja no ets en Xavi ni l'Aina, ets algú diferent i pots explicar-me el que vulguis. O me la poso jo i aleshores no t'estàs dirigint a la mestra que tanta vergonya et fa, sino que estàs parlant amb aquell pirata, princesa, o el que sigui.

La manera de fer-la és molt senzilla. Necessitem:

_La foto d'alguna cara retallada d'una revista
_Un cartró finet (com per exemple el de la caixa d'unes sabates o el de les pizzes que demanem a domicili)
_Material per decorar la careta
_Tisores i pega

Procediment:

1. Retallem la cara de la revista.
2. Fem un forat als ulls, el nas i la boca.
3. Posem la cara sobre el cartró, retallem la silueta i fem els mateixos forats del nas, ulls i boca.
4. Mullem el cartró i el deixem secar amb una mica de forma corvada perquè se'ns adapti a la nostra cara.
5. Un cop sec hi podrem enganxar la cara retallada, fent coincidir els forats.
6. Ara ja la podem decorar com volguem.

En aquesta foto veieu el resultat de la meva careta. He utilitzat llana per fer-li els cabells i cintes per agafar-los. També hi he posat unes tires de cinta fent d'arracades. Altres idees són posar-hi un mocador al cap, una diadema, una flor, un barret, una cistella de fruita al cap feta amb cartolina...

Us agrada?

Por a la gent, a la responsabilitat, a què?

Tinc 28 anys i em faig creus que la meva personalitat em faci aquestes males passades. Això és desesperant. Ho porto tan malament que em fa por escriure-ho perquè aleshores es converteix en més real (com allò que les coses fins que no tenen nom no són res)... Em fa pànic anar a la facultat.

Bé, em fan pànic aquelles assignatures en les que no tens més remei que participar. S'assembla tant al que sentia quan vaig deixar la carrera ara farà vuit anys! Sé que és diferent perquè aquesta vegada sóc més forta (intento ser-ho, almenys) i vull lluitar contra això que em passa. M'agradaria explicar-vos què és però no sé fer-ho. Una cosa és ser tímida i una altra ben diferent és voler ser invisible, que ningú no et miri, que no et preguntin què en penses...

I això em va passar l'altre dia ( el 2n de classe) a una de les assignatures... Només de pensar que tothom estava mirant-me, pendent de la meva resposta, vaig ser incapaç de dir una frase sencera i em vaig posar vermella, lila i de tots colors. I mentre més vermella més nerviosa i mentre més nerviosa més vermella.I ara no puc entrar a classe sense pensar que vaig fer el ridícul, sense baixar el cap per no sentir cap mirada jutjant-me.

Ara faria un forat a terra i hi ficaria el cap com els estruços. Però no puc. Haig d'entrar i veure què puc fer perquè deixi de sentir les classes com una tortura.

Mestrota!!!

M'he pensat molt quin títol podria posar a aquest post. He llegit el correu i no he plorat perquè ja sóc grandeta, que si no... L'excel·lent és molt més que una boníssima nota.

Vaig començar la carrera a la UdG i per qüestions que més de set anys després encara desconec, no se si per mandra a pensar-hi, perquè no m'agradarà la resposta o pel que sigui, vaig abandonar-la enmig del Pràcticum II. Un dia em vaig aixecar i vaig decidir que no podia anar a l'escola. Hi ha qui diu que em fa por la responsabilitat. Potser sí que alguna cosa hi va tenir a veure...

Però bé, el cas és que després dels anys vaig decidir que havia arribat el moment de treure'm aquella espina així que em vaig tornar a matricular. Aquesta vegada a la UB. Res en contra de la UdG (amb el que m'agrada Girona, per favor!!) sino que l'amor m'havia dut a Barcelona. He retornat molt a poc a poc, la veritat. No només perquè estava treballant als matins sinó perquè no volia tornar a sentir cap mena d'angoixa, estrés o similars. Un altre "entrebanc" i aquesta vegada sí que ho hagués deixat per sempre. I bé, he anat fent tranquil·lament.

Aleshores va arribar el moment crucial: em matriculo del Pràcticum II. És cert que per a qualsevol estudiant de Magisteri és el moment més esperat i més gratificant de tota la carrera, l'assignatura més important, on pots veure in situ el que es cou a les escoles, com està el panorama educatiu, etc, etc.

Per a mi era molt més que això. Era com una mena d'enfrontament amb les pors del passat o què se jo... Aquest moment m'imposava molt i em feia pànic que pogués anar malament. De fet, si llegiu el post Pràcticum II ja us podeu imaginar que, pessimisme amb potes, estava decidida a que l'experiència aniria malament.

Al contrari, em vaig trobar amb una escola que de seguida em va acollir (acollir en el sentit que diuen J.Cela i J.Palou en el seu llibre Va de mestres, millor no sabria expressar-ho), amb un equip directiu i una mestra d'anglès realment professionals, cosa que em va facilitar molt l'estada a l'escola. Es mereix un post, la Marta!

Total, que avui he rebut un mail de la meva tutora responent a la meva pregunta de si encara no havien penjat les notes al dossier o jo ho havia entès malament i no ho farien. No em puc estar de copiar-lo tal qual:

M'he retresat en penjar les notes perque no disposo dels
vostres NIUB. Lesnotes estàn entregades a la Comissió.
Tens un Excel.lent.Per cert, mentresfeies les teva lliço
de pràctiques vaig agafar exemples d'interacció i
producció en anglès dels nens que hara serviran per un
exercici a l'assignatura de Aprenentatge i Adquisició.
Felicitats i molta sort. Segur que faràs molt bé de mestra.

Després d'això... Peso dos quilos més!! (Mestreta no doncs. Mestrota!)