30 d’abril del 2009

Patir

Algú que m'expliqui la vida, si us plau, perquè és que hi ha vegades que no l'entenc... 

28 d’abril del 2009

14 + 1

Encara ara estic rient! Tant m'agrada la meva feina que he anat al cole un dia abans del que em tocava?!! Ja ho deia jo que no quadrava, que anar el 28 significava fer 14 dies de pemís i no 15, però bé, més val ser cautelós i jo hi he anat... ;-)

Quan he entrat i m'han preguntat que què feia allà i que la meva substituta acabava d'arribar em pensava que em prenien el pèl! Aleshores he agafat la llista del menjador i m'han senyalat on estava la creu: era cert! Tot i així encara he pujat les escales, acompanyada de la administrativa, amb cara de "nenes, no us foteu ja més de mi..." Però sí, allà estava ella, preparant la classe de biblioteca, la mateixa que jo ja vaig preparar ahir... Jjajjajaja!

Ja que hi era, he anat a saludar al pati i sí, ho reconec, a deixar que alguna colla de nens vingués a repenjar-se, a abraçar-me i a fer-me petons...

En fi, he començat amb bon humor...

26 d’abril del 2009

Tenia tot un any

I ara només tinc dos mesos.

De què em queixo? Doncs no ho sé, del de sempre, m’imagino.

Quan vaig començar a treballar, vaig veure que la mitja jornada i l’horari que m’havia quedat a l’escola em deixaria molt de temps per preparar-me les oposicions. Què bé! Sí però, te les has preparat tu? Doncs jo tampoc.

I ara què haig de fer? Plorar? Doncs no en tinc ganes. Tampoc tinc ganes d’enganyar-me a mi mateixa i dir-me que aquest primer any ha estat dur, que és mol complicat començar, que tenia moltes coses al cap...

Sí, sí, tot el que tu vulguis. Però tenia tot un any i ara només tinc dos mesos.

23 d’abril del 2009

Feliç Sant Jordi!

Com que estic encara "de vacances" pel permís de noces, no sé com deu haver anat el dia avui a l'escola. La veritat és que em sap greu, perquè és un dia que a mi m'agrada molt, però bé, ja en tindré d'altres...

M'han regalat un llibre i jo me n'he comprat un altre (Els homes que no estimaven les dones i El món groc). Durant uns moments he tingut a les mans un segon possible autoregal, però després he pensat en l'economia i en "els meus nens". Estic inventant-me un raconet a l'aula on puguin tocar, remenar i triar llibres en anglès així que els últims calerons d'avui destinats a llibres han estat per a ells. Res, dues tonteries, però ja que diuen que a la primavera s'alteren de veritat he pensat que avui era un bon dia per començar a pensar idees. 

17 d’abril del 2009

Segon trimestre

Tal com vaig fer el primer trimestre, encara que sigui tard (per les vacances i tal) no vull deixar d'escriure el que he après aquest trimestre:

  • Que encara que sigui mitja jornada i d'anglès (quan per l'escola aquesta llengua és l'última cosa) formo part del Claustre, així que A OPINAR!, fora vergonyes.
  • Quanta raó tenia la M quan em va dir que per ser EFECTIU primer s'ha de ser AFECTIU!
  • Que no m'haig d'angoixar tant, que hi ha coses que només simplifica (no que sol·luciona) l'experiència.
  • Encara que sembli contradictori, que haig d'aprendre a viure amb l'angoixa perquè forma part d'aquesta feina.
  • Que no m'haig de queixar pel que no he fet bé, sinó intentar millorar-ho ara. Encara sóc a temps!

I etcètera, etcètera...

3 d’abril del 2009

Substitut/a

M'he llevat aquest matí de sobte i he vist que ja no hi era a temps de donar-li els papers a la T perquè els portés a l'escola. Havíem quedat que aniria a la sortida del metro però m'he quedat sobadíssima amb el telèfon a la mà esperant l'avís de que ja arribava. Era la programació per qui em vagi a substituir després de setmana santa. Quan ens vam casar no vam poder/voler fer el viatge de noces i el farem ara. Sort que visc a prop de l'escola perquè m'ha tocat portar-los a mi...

Final de trimestre, informes, primavera, preparació del viatge, deixar tot enllestit perquè la persona que vingui no tingui massa feina, canvi d'hora... avui estic que no m'aguanto dreta! No he fet res de l'altre món però m'imagino que m'està sortint tot el cansament de cop.

Em pregunto com serà. Com rebran els nens a aquella persona? Se'm feia molt estrany estar pensant activitats i organitzant sessions per una altra persona. A més, m'he adonat que no estic segura de saber fer-ho. Vull dir que jo me'ls conec i que sé que hi ha coses de les que he preparat que no es podran fer perquè són uns "enfants terribles" i si no els coneixes se't pot desmadrar la cosa, però no volia deixar de programar el mateix que haguéssin fet si hagués estat jo.

D'altra banda, sovint he tingut la sensació que li deixava tot massa mastegat: ara la introducció del vocabulari així, allò altre d'aquella manera... No sé si cal tan pastat... Que ho faci a la seva manera, no? Cal? És la primera vegada que em substitueixen i, a més, jo vaig tenir la sort de caure en un cole per tot el curs, així que tampoc he hagut de voltar... O sigui, que ni idea.

Fins i tot li he deixat una noteta escrita a mà amb coses que se m'anaven acudint i que potser li serien d'utilitat. Mira, potser acaba pensant que quina tia més plasta, o potser resulta que he deixat de fer alguna cosa que potser sí que era important i que se m'ha passat completament, no ho sé. Del que no se'm pot culpar és de no preocupar-me'n, que porto tres nits dormint poc i malament...