Contestador

Llegeixi's amb el to de la senyoreta de telefònica:

Ha entrat a ca la Mestreta. En aquests moments està desconnectada o fora del país petit. Si vol, pot deixar un comentari després del senyal. Gràcies. Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiip!

MESTRETA rides again

Tots els dilluns des de mitjans de gener he fet el mateix recorregut cada matí: he anat al CAP que em correspon, he demanat el seguiment de la baixa, si tot ha anat bé me l'han donada de seguida o si no he hagut de tornar per parlar amb la doctora, he agafat el metro per baixar a Urquinaona i, finalment, he deixat el paperet al Consorci.

Però avui no.

Avui és dilluns i comença l'enèssima etapa de la meva vida, amb l'esperança que aquesta sí que em dugui cap allà on jo vull. Hi ha certes pistes que em diuen que alguna cosa ha de canviar, que jo he après a mirar el món amb uns altres ulls i que les coses són més fàcils quan m'hi he posat que quan he pensat com serien... De ben segur que estaré nerviosa quan trepitji una escola de nou. Em fa pànic pensar que...

Però avui no.

Avui no hi ha res a pensar. Tinc tot un mes per fer vacances de veritat i acabar de creure en mi i que puc fer més coses de les que em penso. I si no és així, ho deixarem i no passarà res. Jo hauré guanyat perquè per primera vegada no hauré fugit d'allò que em fa por.

I avui sí!

Avui vull canviar la cara d'aquest blog. He començat pel disseny, que me l'he trobat de cara quan hi he entrat després de tants mesos. El senyor Blogger m'ha posat en pantalla un gran missatge que deia que hi ha un nou apartat on canviar l'aspecte del teu blog. Au, doncs som-hi! Primer per fora i després per dins, que estic farta de tants missatges negatius i pessimistes...

I ja van dos...

Tal dia va fer dos mesos que estic de baixa. Hi ha dies que ho porto millor. Hi ha dies que no ho porto. Hi ha dies que em sento més optimista... I aquesta setmana el que toca és sentir-se una estafa. Per què? Doncs perquè resulta que puc riure, puc sortir, puc anar al cinema, puc ballar, puc quedar amb la gent... Però no puc anar a l'escola. No puc ni pensar-ho... Aleshores quan faig qualsevol cosa de les que dic, em sento una mica hipòcrita, estafadora... Qui em conegui sap que no és així, però resulta que sóc jo la que s'ha de conèixer i es veu que això és un procés llarg. Molt llarg.

Ironies

Ara que estic de baixa per ansietat i em faig un munt de preguntes sobre la meva feina, m'arriba una carta de la universitat on em comuniquen que ja puc passar a recollir el títol...

Irònic??

Ser o estar...

Què li passa a les teves sabates que ESTAN verdes?-pregunta la N de P4.

És que ella (i també les sabates) és així... :-)

No vull / No puc

Fa una setmana que la situació s'ha complicat força. Ja estem a finals de trimestre i jo continuo sense entendre'm amb els nens. És cert que no em passa amb tots, però sigui pel que sigui, tinc la sensació que no acabo de connectar amb cap grup. No m'ho passo bé, no m'ho passo gens bé a la feina. Ningú no diu que hagi d'anar-hi cantant, però pateixo tant que cada dia que passa se'm fa més difícil. Ara només em faltaven els pares, preguntant (i no a mi, si no a les tutores) que què passa amb la Mestreta... Què voleu que us digui? Aquesta setmana em rendeixo. No puc més. No sé si no se fer bé la meva feina perquè m'angoixo i sóc una insegura de collons, a banda d'estimar-me una merda, o bé és al contrari...

Incy Wincy

A banda d'altres coses, a l'escola faig els tallers d'anglès de P4 i P5. Bé, jo no crec que se'n pugui dir tallers, d'això, però bé, com que estic fent una substitució tampoc no m'hi ficaré massa ni és el propòsit d'aquesta entrada.

A vegades passa que, per molt que et preparis una classe, pot ben bé no funcionar. I a vegades passa que t'adones que canviaven els grups i tu no saps què tenia pensat fer la persona que substitueixes, però tens 10 personetes davant teu que t'esperen, per tant busques una cosa ràpida. I resulta que és la classe més interessant que han trobat de totes les que hagis preparat!

Això és el que em va passar fa no gaire, així que vaig dibuixar unes quantes Incy Wincy spiders en una làmina i vaig agafar el CD amb la cançó. La vam cantar, vam veure un vídeo a YouTube i van pintar les seves aranyes. Ara només quedava fer-ho més vistós i vaig anar a buscar una mica de paper de seda negra.

Aquí en teniu una mostra:

25/11/09: Acabo de llegir el post i no sé si pot estar més mal escrit! Uff, devia d'estar espessíssima quan el vaig escriure!