Ahir diumenge vaig comprar EL PERIÓDICO i em tirava dels cabells a mesura que anava llegint les dues cartes al director sobre "persecució" del castellà.
Una es queixava que a l'empresa els han prohibit contestar el telèfon en català perquè treballen amb comercials de fora de Catalunya que s'han enfadat. És clar, els hem de comprendre, es deuen sentir moooolt perduts si algú, als Països Catalans!!, els contesta dient "Bon dia". L'altra encara em sembla més greu perquè l'escriu un professor d'institut. Es queixa perquè l'obliguen a fer les classes en català.
Això és surrealista i estic per preguntar que on està la càmera... Ja no sé si tot això me fa ràbia, em moltesta o, com diu el títol, em fa mandra. Voleu dir que no cansa una mica ja el tema? Per què s'ha de fer un problema d'una cosa que no ho és?, bé, rectifico, que no hauria de ser.
El senyor de l'instiut què farà si mai ha d'anar a treballar a Praga? Es queixarà perquè no pot parlar en castellà? Va, home va! I els altres no deuen tenir negocis gaire lluny, no sigui cas que els contestin "good morning".
Igual té alguna cosa a veure en la meva forma de pensar que tot i ser filla d'andalusos (o potser per això) vaig adoptar ràpidament el català com a també llengua pròpia i que estigui estudiant l'especialitat de llengua estrangera... Igual això fa que tingui una sensibilitat diferent cap al bilingüisme i les llengües en general. Però gent, ho torno a dir, QUINA MANDRA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada