Garbuix de com actuar (o jo què sé)

Avui tornant de l'escola m'he trobat dos nois d'11 o 12 anys cantant una cançó. Això, en principi, no seria cap problema si no fos que en els segons que ens hem creuat he sentit dues paraules no gaire boniques. Tot evoluciona, els gustos canvien, ara estan de moda els "rapers", tot va més de pressa, els agraden altres coses...

No sé com eren els nens fa un temps... Sé com era jo i sé que era més respectuosa, que feia cas als grans, que no molestava els meus companys, que no ofenia ningú... És evident que les coses estan canviant i que ho estan fent d'una manera que em fa por.

Tendeixo a pensar que els nens avui en dia també són nens, que els agrada moure's, jugar i cantar. Però quan preparo les classes, si els deixo moure ni m'escolten, no segueixen les regles del joc, són massa competitius i s'acaben barallant. Pel que fa a les cançons, la meitat de les que hi ha al llibre de text ni les faig perquè sé que no els agradaran, que les trobaran avorrides...

M'esgarrifo davant alguns comportaments de nens de 8 anys. Vuit anys!! Arriba una companya amb el curs començat i l'únic que se'ls acut és treure-li el paraigües, amagar-li el llibre i dir-li tonta. I resulta que l'A., per fer-ho més bonic, ni tan sols parla català així que no es pot defensar.

M'agradaria pensar que només és un grup però l'altre tampoc no es queda curt, es burlen dels que en saben menys, busquen què és el que molesta a un company per repetir-ho fins fer-lo plorar...

I el que considero més greu de tot és que crec que no entenen el que estan fent, no veuen que no estigui dolent, els ho expliques de mil maneres i no et dóna temps a girar-te que ja ho tornen a fer.

Hi ha vegades (moltes més de les que m'agradaria) que em sento desbordada, que no sé com actuar. De veritat. Sovint m'envaeix un sentiment d'impotència i tristor massa gran...

Language & Methodology

Canterbury és un lloc que m'ha agradat molt i on, segurament, no hi hagués anat mai per compte propi. Hi vaig estar els últims 15 dies d'agost gràcies a les ajudes de formació.

Aquesta maleta que veieu aquí la vaig haver de comprar per posar-hi tots els llibres! Què voleu? Potser el meu marit té raó i em vaig tornar una mica boja però no em vaig poder resistir a les Charity Shops ni a les ofertes de "3 for 2"...

.

Pel que fa al curs... Mmmmmm... Critico? No, no és crititcar per criticar. Penso que hi havia massa coses que no m'han acabat de fer el pes. Per exemple, necessito coses que no pugui trobar a internet i a vegades (massa vegades) tenia la sensació que el sr.Google em podia explicar les mateixes coses...

I més ràpid! Ja que només hi estàvem 10 dies, crec que era important que ens donessin més material i menys exemples. Què vull dir? Doncs que som mestres de primària però no tontos, per tant no calia que a cada activitat sortissin entre 3 i 5 voluntaris. No sé els altres, però amb una vegada jo ja havia captat de què anava la cosa...

Tampoc no em va fer gràcia que visquis en un lloc on comparteixes cuina i bany amb tres catalans més. Sí, ja sé que podíem haver decidit parlar anglès.

El que em sap greu és que, al final, és un curs que val peles i que potser s'hauria de repensar. La formació no només consisteix en anar-te'n fora. Evidentment, jo estic molt contenta d'haver-hi anat però em queda un gust agredolç...

.

Això sí, pel que fa a les relacions personals han estat uns 15 dies molt intensos, d'aquells que no s'obliden. Fins i tot m'atreveixo a dir (i mira que és difícil) que potser he fet amics i tot!

Sense internet, sense feina, amb...

Ara mateix sóc a un ciber cafè. Hi he entrat perquè, de moment, no tinc internet a casa i havia de mirar si m'havien donat alguna adjudicació en els nomenaments d'avui. No hi ha hagut sort... No passa res, demà serà un altre dia. De moment tinc més temps per treure coses de caixes, que estic de mudances. Em tocarà buscar un lloc per connectar-me a internet al nou barri, que avui he creuat mitja Barcelona. Amb això dels nomenaments telemàtics no m'he volgut jugar el coll, així que he anat a allò segur, al ciber que conec i sabia que em podria connectar sense problemes: al barri antic (antic des d'ahir només).

Sense internet i sense feina però amb moltes ganes d'explicar-vos com ha estat el meu curs amb Pilgrims a Canterbury. Hi ha la part que m'ha agradat, la que no, les experiències amb les companyes de vol i de pis... Moltes coses!!! Tinc moltes ganes de contar-les però ja porto massa temps al ciber així que haureu d'esperar. Prometo que ho escriuré tot!

De moment, bona entrada de curs a aquells que ja esteu treballant!

Bones vacances!

Uff! M'adono que fa massa dies que no escric. Potser és perquè aquesta mestreta està ja de vacances i ha aconseguit desconnectar del tot.

De fet, ara només passo per aquí per dir-vos que no ens tornarem a veure fins setembre. He lligat tant el blog amb el que em passa cada dia a l'escola, que ara que no hi vaig no té sentit escriure per escriure.

Ens trobem de nou al setembre i aleshores us explicaré com m'ha anat el curs que vaig a fer a finals d'agost a Canterbury.

Have a good summer!!!!

Novata's diary

Dimarts 30 de juny. Acaba el meu contracte. A les 14'30h ja m'he acomiadat de tothom i marxo cap a casa. Abans, però, he anat a buscar la credencial perquè m'ho ha dit un company, que si no... Credencial? Què és això?

Dimecres 1 de juliol. Cap a les 10h vaig a portar la credencial al Consorci. Com que m'he despistat i no faig cap curs, sol·licito els papers de l'atur o aquest estiu no cobraré res de res.

A la una més o menys, estic sortint de la oficina de l'Inem. He preguntat com va el tema, no sigui que hagi de dur algun paper o quelcom que no tingui.

Cap a les 14h em truquen preguntant-me si encara estic interessada en els cursos a l'estranger. Però si no m'havien donat plaça! I tant que vull! Quines dates vols? Queda aquest. Aquest altre també és interessant. D'acord, però no em pots donar més informació? Metodologia i llenguatge. Endavant.T'inscric? Sí.

Dijous 2 de juliol. Cap al departament a demanar informació sobre el curs. La noia amb la que vaig parlar per telèfon ahir no hi és. M'atén una dona que va tan atabalada que no em veig amb cor de preguntar-li cap dels dubtes que tinc. I en són molts! Miro els papers que em dona i són informacions generals sobre cursos generals. I el que jo vaig a fer??

Torno cap a Urquinaona per saber com afecta el curs, amb la paga del juliol i la demanda d'atur. Haig d'anul·lar-ho, suposo?

Vaig cap a l'Inem, again, i m'atén una senyora amb falta de... fibra?, un bull?, energia? No sé què li fa falta però no té expressió a la cara i em mira com si fos extraterrestre. Acaba preguntant-li al seu company (el mateix que em va atendre ahir) i ens entenem perfectament: no hi ha cap problema perquè encara no havia dut el certificat d'empresa.

Arribo a casa i obro l'ordinador. Bé! Trobo alguna cosa més d'informació sobre el curs.

Ara què faig? Busco bitllets d'avió?, intento aclarir alguna cosa més del curs?, m'asseguro que no em quedaré sense atur i sense diners a l'agost?, deixo passar uns dies i truco al departament per aclarir aquells dubtes?, quin és el proper pas a seguir? Segur que no he pensat amb alguna cosa en la què havia d'haver pensat...

Tercer trimestre

Tinc tan present el moment que la L em passejava amunt i avall per l’escola i m’explicava, des d’una finestra de la biblioteca, a quin bar anaven a fer el cafè i on estava la farmàcia, que em sembla increïble que hagi passat tot un curs des d’aleshores.

Però sí, efectivament han passat tres trimestres. El primer, el segon, i ara el tercer, m’han ensenyat moltes coses, algunes de les quals les vull deixar per aquí escrites:

_Encara no m’organitzo prou bé. He trobat feines dels meus nens que ja no podran posar a l’àlbum. Quina mestra s’oblida dels treballs dels seus alumnes! ;-)

_No vull criticar (gaire) per darrera. M’agrada més la opció d’intentar fer les coses el millor que sàpiga i mantenir un bon clima a la feina.

_Hi ha coses que no s’aprenen mai, ni tan sols amb l’experiència, així que millor m’ho prenc amb filosofia. Exemples: les avaluacions, els comiats, provar una cosa i una altra i una altra fins que trobis el que és adient per aquell grup, o nen!...

_Hi ha coses que sí que es van aprenent amb el temps. Segur que en algunes coses no sóc la mateixa que va arribar al CEIP C... el 8 de setembre de 2008. És cert, oi??!!! Oi??

_Si mai m’havia plantejat si aquesta feina és la que m’agrada, la que no, si la puc fer, etc, aquest no és el moment de respondre’m. Aquest primer any no l’he viscut, més aviat he intentat sobreviure, així que no puc cercar la resposta.

_Si jo no em crec que puc fer-ho, com he de transmetre als nens que poden? Aquesta inseguretat, Mestreta...

Han passat tantes coses aquest curs que mentre més hi penso més tonto em sembla fer llistes com aquesta. Però és una mena de recordatori per quan hagin passat els anys i vulgui mirar enrere, vulgui veure com era, en què hauré canviat, què em preocupava... Evidentment aquí en aquestes llistes no hi és tot, només hi és el que em ve al cap avui quan ho escric. A més, estic segura que he aprés moltes més coses de les que ara sóc conscient...

Bon estiu, mestres!

Sense nens

Quina sensació més estranya... Demà quan vagi a l’escola ja no hi haurà cap nen.

Ahir vaig estar fent petons i abraçades, desitjant-los good summer i que, sobretot, s’ho passessin bé, que ja els tocaria treballar de valent el curs vinent.

Una mica més tard, a casa, m’adonava que no m’havia acabat de creure que ja ha passat tot un curs. Tant que m’han fet patir i ara em sento una mica buida. És increïble el lligam que hem acabat fent, finalment. Les seves carones mentre m’abraçaven, una barreja d’alegria per les vacances i peneta perquè em trobaran a faltar. I no, no ho acabo d’acceptar, però el curs que ve no seran els meus nens...

Collons!, quina feina que he anat a triar!