Avui, amb molta mandra, he tornat a trepitjar una aula de la facultat. Ha passat tot un estiu i un Pràcticum II així que és normal que no anés amb un somriure d'orella a orella. A més, quan he sortit de casa, plovia. Haver de fer manualitats a aquestes alçades de la vida i començar el semestre un dimarts a dos quarts de nou del vespre després de tres mesos de meravella a la meva petita escola... M'enteneu, oi?
Però resulta que he vist les coses d'una altra manera quan he mirat la gent que hi havia a l'aula i no eren el grup de les nenes maques amb les que ja he tingut el gust de compartir altres assignatures. A veure, que no critico les nenes maques, però resulta que tot i no haver entrat per majors de 25, tenim una diferència d'edat (i d'interessos, per tant) força diferents. A banda d'això, el meu negativisme enfront l'assignatura ha anat marxant quan he vist que si vas fent feina dia a dia, no haig de patir.
I, és clar, ja m'acaba de passar tot quan penso que, un últim spring, que aquests són els meus últims mesos a la facultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada