Fem estampacions?

A l'assignatura de Plàstica toca treballar el color i per ensenyar els nens a pintar no només amb pinzell vam parlar sobre diferents maneres d'estampació. Aquest escampall al terre del meu menjador és producte d'haver agafat tot el que necessitava per començar a treballar. He obert la finestra, que fa caloreta, m'he posat còmoda, he posat musiqueta i, au, a estampar!

Ja que fèiem el color, he decidit presentar les 8 estampacions simulant un cercle cromàtic. Tot seguit us explico quines estampacions he fet:

El groc és un drap, no és cap mena d'estampació però n'havíem de fer un amb relleu, per això l'he posat.

.

El taronja no crec que us vingui de nou. En tot cas, com a mi, el nom de la tècnica, que resulta que és frotag, però estic segura que tots heu posat una moneda sota un paper i hi heu passat el llapis per sobre.

.

El vermell simplement està fet tacant-me les puntes dels dits i fent les impressions al paper.

.

Per fer el següent he posat pintura (tèmperes) lila a un plat, he agafat una mica de llana i tal com m'ha quedat l'he mullada a la pintura i l'he estampada sobre el paper.

.

El blau és el que més m'agrada: es fa amb un raspall de dents. El mulles a la pintura i passes els dits per damunt de manera que vagi esquitxant (això sí, s'ha d'anar amb molt de compte a veure on apuntes!!).

.

El primer verd no m'acaba d'agradar com m'ha quedat però bé, s'ha d'entregar aquesta tarda i ja no tenia més ganes de fer més proves (des de les 11 del matí fins gairebé les 15h he estat amb la tonteria de l'estampació, no us ho perdeu!). He impregnat de pintura verda un tros de pa i el que veieu a dalt és el que m'ha quedat... A més, el color havia de ser turquesa i no hi ha hagut manera de fer la barreja correcta.

.

L'altre també m'ha semblat molt interessant i quan la professora ho explicava a classe (no tenia cap exemple per ensenyar-nos en aquell moment) no em pensava que quedés tan divertit. Es tracta de pintar o tacar caniques (tantes com vulguis, amb els mateixos colors, amb diferents,...) i fer-les còrrer per la tapa d'una caixa de sabates o similar. En aquest cas, jo he posat el trosset de paper que necessitava sobre la caixa. Així quan van rodolant van fent un dibuix força peculiar.

.

L'últim, on tampoc no he acabat d'aconseguir un to llima, està fet amb una patata. La talles per la meitat, hi fas el dibuix i talles el que sobra per fer com de matasegells. Ha de ser prou ampla perquè es pugui fer algun dibuix d'una mida digna.

.

Altres idees per fer estampació? Doncs deixar la pintura (prou líquida) i anar bufant a través d'una canyeta. Així la pintura va lliscant pel full i, si ho aconseguiu (cosa que jo no he pogut) ha de quedar un dibuix molt graciós, semblant a una neurona amb les seves connexions i tal.

.

Després també hi ha el tema de les plantilles. Es fa el dibuix d'una estrella (per exemple), es posa sobre un full i es va pintant el contorn.

.

Ah! I la pissarra màgica! Es pinta amb cera un full en blanc sense seguir cap ordre, amb molts colors. A sobre s'hi pinta amb color negre. Després es pot fer un dibuix a sobre utilitzant un escuradents i van apareixent els color que hi havien a sota.

.

I segur que n'hi ha molts més però ja no tinc temps de pensar-los que me'n vaig cap a la facultat. Fins la propera!

Els meus nens

Són l'E i la C, tenen 12 anys, els dos estan tornant a fer sisè de Primària (per raons diferents), els faig classes de reforç (per separat) i, en moltes coses, són com la nit i el dia.

Abans de l'hora de classe de l'E faig un sospir, truco a la porta i em pregunto quants minuts podrem aprofitar. No li agrada gens estuidar i sobretot es tanca en banda quan no entèn alguna cosa. Però el més fort és que es creua de tal manera que ni m'escolta quan intento explicar-li. Està en aquell moment en que la vida és un fàstic i els mestres li tenen mania. No se com fer-li entendre que ha de posar una mica de la seva part i que la seva actitud (de contestar als mestres, mentir amb els deures i etc.) no ajudarà gaire a que les notes vagin una mica millor. Em sap greu perquè és un nen molt llest però res, el que no l'interessa, no l'interessa i punt. A vegades l'escolto quan em parla i em sembla curiós com se sent de gran, com creu que es pot menjar el món, les ganes que té que li deixin més llibertat... i al cap d'un moment deixa de fer-me cas perquè està fent una lluita amb Son Goku...

La C té una actitud diferent amb mi. Ara que hi ha més confiança també es queixa i em diu que no te ganes de fer això o allò, que està cansada, però no ha acabat de dir la frase que ja està treballant. Aquests dies m'ho estic passant molt bé perquè resulta que li agrada un noi. Bé, de fet són novios i és un secret (només ho se jo així que no ho dieu a ningú!). No fa altra cosa que parlar-me d'això, que no es poden veure sense que vingui algun amic dels dos, que si la seva mare ho sabés, que si avui m'ha agafat l'agenda i m'ha dibuixat un cor... És fantàstica! Part de la meva feina és ajudar-la a que s'expressi millor en català així que ja em va bé el tema perquè us asseguro que xerra! Ella contenta i jo també.

Estic molt contenta de fer-los classe. Jo també aprenc d'ells i és fantàstic veure com avancen poc a poc. El dia que l'E va portar l'examen de Coneixement del Medi Social i havia tret un 8 quasi em poso a plorar!!! No havia tret una nota tan alta fins aleshores, de fet n'havia suspès la majoria, i veure la seva cara de felicitat quan me l'ensenyava... Igual que quan la C, a ella que no li agrada llegir gens, em va dir que s'havia comprat un llibre. Mare meva! Se n'havia comprat un, què fort!! Quina feina més complicada he anat a triar però què bonica...

2 mesos!!! Compte enrere...

A vegades és molt fàcil dir-ho i més difícil fer-ho però em queden dos mesos per acabar la carrera i haig de fer un canvi d'actitud, pensament o què se jo, però ja!

No se per què vaig deixar la UdG, ni se per què em fa tant de pànic l'assignatura d'Adquisició de Llengües Estrangeres, sant tornem-hi!, la por al ridícul, a la responsabilitat... vés a saber!, el cas és que no haig de tenir excuses per no fer el que pugui per acabar-la aquest any.

Dos mesos i aleshores sí que podré dir que sóc una mestreta. Sí, ja ho sé, aquells qui em coneixeu ja dieu que ho sóc ara, avui i fa temps.

En fi, que he dcidit presentar-vos les meves diferents personalitats (diguem-ho així) i explicar-vos que mestreta balla dansa del ventre (li encanta), comparteix un blog de cuina amb la seva parella (no li agrada tant, jejejej) i quan té ganes d'escriure sobre altres coses ho fa en silenci.

Hi ha coses que estan canviant. Igual és que començo a veure el final d'aquesta carrera que tant m'ha costat i necessito saber qui sóc (o estimar-me tal com sóc) abans de mirar als ulls els meus futurs alumnes.

Va de titelles

He menjat tanta xocolata mentre feia la titella que ara sóc incapaç de sentar-me a taula i dinar, tot i que ja és un quart de tres i tinc al tupper unes costelletes amb coliflor que... mmmmmmmmmmm!!!!!! Però bé, mentre faig temps a veure si es passa l'efecte de l'atac golafre que he tingut, penjo les fotos de la meva nova obra d'art de Plàstica.

Això que veieu aquí és un sobre manipulat. És a dir, l'altre dia, a classe, vam agafar un sobre, hi vam posar una mà a dins i amb l'altra el vam anar plegant d'aquí, d'allà, vam anar fent els talls que vam voler... en fi, més o menys qualsevol cosa fins que la nostra ment pogués veure alguna forma (sovint solen ser animals). Em va costar gairebé una hora però al final vaig veure un elefant!!

Un cop l'hem reforçat per dins amb cartolina, ja que el paper es faria malbé de seguida i no tindriem titella per gaire temps si no ho fessim, l'hem de decorar perquè realment prengui la forma d'allò meravellós en què s'ha convertit el nostre sobre (jejeejj). Jo he utilitzat el paper aquest que és com escuma, però també podria haver fet servir igualment cartolina o, en el cas que el sobre fos de color no caldria res més a banda d'enganxar-hi els elements més externs com els ulls. O sigui, una noia de classe que va fer un ànec, com que el sobre ja era groc, només hi va haver d'afegir els ulls i el bec. Mmmmm.... m'enteneu? Espero que si, perquè dubto que sàpiga escriure-ho millor. De tota manera, aquesta tarda intentaré fer fotos del que hagi fet la resta de companys i així tindreu més exemples. Com veieu el meu elefant comença a tenir forma. Ara només falten els ulls, la trompa i... uns pèls!, que el faran simpàtic!

Aquesta tarda farem una mini representació (no més de 5 min.) en grup davant la classe. Hem pensat aquesta història (que crec que ja està escrita): Un cocodril fa veure que li fa mal la panxa i es va menjant els animals que s'apropen a preguntar què li passa. L'elefant ho veu, li fa pessigolles amb la trompa, i amb l'estornut surten de la panxa tots els animals que s'havia menjat.

Realment, aquesta carrera és vocacional...

[Actualització 6 de Maig] Aquí us deixo les fotos d'algunes titelles de companys de classe:

Com fer una careta

La mestra amb qui vaig fer el Pràcticum II m'ha dit que m'he tornat una integrista de l'anglès quan li he comentat que quan no trobo l'aplicació per l'aula d'anglès a les activitats que fem a Plàstica, aleshores no m'agraden. Jejeje.

Extrems a banda, m'ho estic passant molt bé fent aquesta careta. A més m'imagino fent-la amb els meus fills (quan en tingui) i la imatge que veig m'agrada. D'altra banda, igual és perquè jo mateixa sóc molt tímida, veig que pot ser útil, com ens va dir la professora, per aquells alumnes més tímids a l'hora de parlar a classe. És fantàstic, te la poses i ja no ets en Xavi ni l'Aina, ets algú diferent i pots explicar-me el que vulguis. O me la poso jo i aleshores no t'estàs dirigint a la mestra que tanta vergonya et fa, sino que estàs parlant amb aquell pirata, princesa, o el que sigui.

La manera de fer-la és molt senzilla. Necessitem:

_La foto d'alguna cara retallada d'una revista
_Un cartró finet (com per exemple el de la caixa d'unes sabates o el de les pizzes que demanem a domicili)
_Material per decorar la careta
_Tisores i pega

Procediment:

1. Retallem la cara de la revista.
2. Fem un forat als ulls, el nas i la boca.
3. Posem la cara sobre el cartró, retallem la silueta i fem els mateixos forats del nas, ulls i boca.
4. Mullem el cartró i el deixem secar amb una mica de forma corvada perquè se'ns adapti a la nostra cara.
5. Un cop sec hi podrem enganxar la cara retallada, fent coincidir els forats.
6. Ara ja la podem decorar com volguem.

En aquesta foto veieu el resultat de la meva careta. He utilitzat llana per fer-li els cabells i cintes per agafar-los. També hi he posat unes tires de cinta fent d'arracades. Altres idees són posar-hi un mocador al cap, una diadema, una flor, un barret, una cistella de fruita al cap feta amb cartolina...

Us agrada?

No anem bé...

Ara mateix hauria d'estar a la facultat. Tothom ha fet campana alguna vegada i jo n'he fet unes quantes així que aquest no és el problema. El problema és que m'he aixecat del llit tan tard que em fa vergonya escriure l'hora. Últimament no m'aixeco molt d'hora que diguéssim però avui he fet rècord...

Aquests dies, cada dia, m'enfado amb mi mateixa, em repeteixo que no vaig bé, que hauria de treballar, que és l'últim semestre de la carrera, que ja acabo, que és un últim esforç el que haig de fer... I què? És igual, m'emprenyo cada dia i sovint acabo plorant però a l'endemà torno a fer el mateix.

Un dia em dic que estic així perquè tinc les hormones tontes (coses de dones), però quan les hormones tornen a lloc em dic que és la primavera o si no sempre trobo una excusa.

Hi ha alguna cosa que se m'escapa, que no puc controlar, que està fora de mi... Potser això m'ho dic perquè és més fàcil culpar a qualsevol cosa que no siguis tu però si el semestre em va malament serà només culpa meva, no em podré amagar. És horrible aquesta sensació de veure que no estàs fent bé les coses i ser incapaç de solucionar-ho.

Quines setmanetes!

Por a la gent, a la responsabilitat, a què?

Tinc 28 anys i em faig creus que la meva personalitat em faci aquestes males passades. Això és desesperant. Ho porto tan malament que em fa por escriure-ho perquè aleshores es converteix en més real (com allò que les coses fins que no tenen nom no són res)... Em fa pànic anar a la facultat.

Bé, em fan pànic aquelles assignatures en les que no tens més remei que participar. S'assembla tant al que sentia quan vaig deixar la carrera ara farà vuit anys! Sé que és diferent perquè aquesta vegada sóc més forta (intento ser-ho, almenys) i vull lluitar contra això que em passa. M'agradaria explicar-vos què és però no sé fer-ho. Una cosa és ser tímida i una altra ben diferent és voler ser invisible, que ningú no et miri, que no et preguntin què en penses...

I això em va passar l'altre dia ( el 2n de classe) a una de les assignatures... Només de pensar que tothom estava mirant-me, pendent de la meva resposta, vaig ser incapaç de dir una frase sencera i em vaig posar vermella, lila i de tots colors. I mentre més vermella més nerviosa i mentre més nerviosa més vermella.I ara no puc entrar a classe sense pensar que vaig fer el ridícul, sense baixar el cap per no sentir cap mirada jutjant-me.

Ara faria un forat a terra i hi ficaria el cap com els estruços. Però no puc. Haig d'entrar i veure què puc fer perquè deixi de sentir les classes com una tortura.